Espai domèstic i cultura material. Una aproximació històrica a les cases rurals del Berguedà

El treball és fruit de la recerca que es va portar a terme a la comarca del Berguedà (Pirineu català), un estudi de l’espai on es viu a les cases rurals i als masos, de l’estructura interna de l’espai on s’ha desenvolupat la vida i les relacions familiars, dels elements mobles que han conformat aquests espais i relacionats amb els usos que d’ells feien els seus habitants. L’estudi tracta la casa com a conjunt, però principalment s’ha centrat en l’espai intern de vida de la família i dels elements que es troben en cada un d’aquests espais i que els identifica. S’han analitzat els espais on es desenvolupava la vida familiar (els espais comuns: entrada, sala, cuina, foc a terra, l’eixida...., els espais privats: dormitoris, oratoris, ....) i altres en els que es portaven a terme les activitats econòmiques de supervivència (les zones de treball: estables, pastador i forn, obradors; les zones d’emmagatzematge: celler, rebost, graners,....), i els elements a cada espai que identifiquen l’activitat. L’objectiu primari ha sigut documentar l’ espai interior de les cases rurals abans que diferents elements provoquin que aquests canviïn o desapareguin definitivament. Per tant s’ha realitzat un inventari exhaustiu de cases i espais que ha permès disposar d’un corpus descriptiu d’objectes i d’elements estructurals per ajudar a entendre les modificacions que s’han donat al llarg de la vida de la casa i els motius d’aquestes des de l’edat mitjana fins a inicis del segle XX. El treball s’ha recolzat amb l’anàlisi de documentació històrica i d’elements iconogràfics i fotografies, que ens ajuden a descriure l’evolució històrica dels espais i els elements. La condició geogràfica del territori treballat ens proporciona una diferenciació entre les cases de les dues zones geogràfiques del territori amb sistemes econòmics molt específics: les cases agrícoles de la plana, i les agroramaderes de muntanya. L’estudi dels espais porta implícit arribar a conclusions de la relació entre espais i usuaris amb diferents lectures de tipus social, històric, simbòlic i econòmic de l’espai domèstic a partir de descriptors estructurals, morfològics i materials relacionats amb la cultura material i la seva relació amb l’espai. En aquest treball em proposo suggerir alguns criteris que ofereixin una reflexió sobre la organització de l’espai a les masies, mostrar que l’estudi de l’espai interior de les cases ens proporciona informació tan important com la que es podria extreure de la recerca a partir d’un jaciment arqueològic, ja que es pot seguir la informació històrica a partir del context sistèmic de cada un dels espais i dels objectes associats. La ràpida desaparició de l’organització de l’espai domèstic rural, que s’ha mantingut fins fa poc temps amb poques modificacions des de finals de l’edat mitjana, va provocar aquest estudi que ens dóna informació de com el sistema econòmic rural va condicionar una estructura específica dels espais de vida de la casa amb variables concretes històriques i geogràfiques, donant com a resultat un estudi tipològic d’espais, elements estructurals i característiques constructives en el que arquitectura, arqueologia i etnologia es donen la mà.The work is fruit of the research that carried out in the county of the Berguedà (Catalan Pyrenees), a study of the space where lives in the rural houses and in the homesteads, of the internal structure of the space where has developed the life and the familiar relations, of the elements furnish that they have formed, these spaces and the relations with the uses that of them did his inhabitants. The study treats the house as a aggregate, but mainly has centred in the living internal space of the family and of the elements that find in each one of these spaces and that it identifies them. The work have analysed the spaces where developed the familiar life (the common spaces: entry, room, cooking, fire to land, the gone out...., the private spaces: bedrooms, oratory, ....) And others in those that carried out the economic activities of survival (the zones of work: stables, mixer and oven, workshop; the zones of storage: cellar, pantry, granaries,....), and the elements to each space that identify the activity. The primary aim has been to document the inner space of the rural houses before different elements cause that these change or disappear definitively. Therefore it has realised an exhaustive inventory of houses and spaces that has allowed to have of a corpus descriptive of objects and of structural elements to shed light on the modifications that have given along the life of the house and the reasons of these since the Middle Age until starts of the 20th century. The work has leaned with the analysis of historical documentation and of iconographic and photographic elements, that help us to describe the historical evolution of the spaces and the elements. The geographic condition of the territory worked provides us a differentiation between the houses of the two geographic zones of the territory with economic systems very specific: the agricultural houses of the flat, and the livestock of mountain. The study of the spaces brings implicit to reach conclusions of the relation between spaces and users with different readings of social type, historical, symbolic and economic of the domestic space from structural descriptors, morphological and material related with the material culture and his relation with the space. In this work I want to suggest some criteria that offer a reflection on the organisation of the space to the farms, show that the study of the inner space of the houses provides us information as important how what rotted extract of the research from an archaeological site, since can follow track the historical information from the systemic context of each one of the spaces and of the objects associated. The fast disappearance of the organisation of the rural domestic space, that has kept till lately time with few modifications since finals of the Middle age, caused this study that gives us information of how the rural economic system conditioned a specific structure of the living spaces of the house with historical concrete variables and geographic, giving as a result a typological study of spaces, structural and characteristic elements constructive in what architecture, archaeology and ethnology go hand in hand