El discurs de resistència i de combat en la Nova Cançó. Anàlisi de les estratègies retòriques

Als Països Catalans, durant la segona meitat del segle XX, tingué lloc el moviment anomenat com La Nova Cançó, que segons el meu parer, podem considerar que s’originà i mantingué vigència entre els anys 1961 i 1986. Nascut en plena etapa de dictadura a l’estat espanyol, durant la qual la llengua catalana era prohibida en quasi tots els àmbits i marginada en l’esfera pública, aquest moviment tenia per objectiu normalitzar la llengua nacional, el català, en l’àmbit de la cançó, i crear una cançó nacional a l’estil d’altres com ara la cançó italiana o la chanson francesa. Al llarg d’aquest moviment, que malgrat tot aconseguí reeixir i consolidar-se, aparegué una gernació de cantants de tot l’àmbit del territori català i una extensa producció de cançons de diversos gèneres, dintre de la qual es pot distingir una tipologia de cançons de caire reivindicatiu, de les quals, fent-ne una abstracció, en aquest treball anomenem Nova Cançó Combativa. N’hem seleccionat un corpus de 150 cançons d’un total de 27 autors i grups. El treball, que és eminentment lingüístic, tracta de l’anàlisi dels textos de les cançons des del punt de vista retòric i lingüístic, i els situa en el context històric, polític i sociològic en què van aparèixer, la qual cosa requereix una anàlisi detallada i rigorosa dels fets socials i polítics ocorreguts durant aquest període, per tal de contextualitzar les cançons i comprendre els textos. En aquests context, els autors enfoquen la problemàtica de la societat catalana des del punt de vista de dues menes d’opressió. Per un cantó, l’opressió nacional que pesa sobre el conjunt de la nació catalana d’ençà de la Guerra de Successió, partint de la batalla d’Almansa, el 1707. Cal aclarir que, per al conjunt de cantants de la Nova Cançó Combativa, la dictadura franquista no era sinó l’episodi en què llavors es manifestava aquesta opressió de caire colonial que arrencava de dos segles enrere, per molt que la major part d’analistes contemporanis hagin volgut veure en l’aspecte combatiu de la Nova Cançó una mera manifestació de resistència a la dictadura. Per altre cantó, els mateixos autors que incideixen en el tema nacional ho fan també sobre l’opressió de classe. Són temps de reivindicacions laborals i de forta repressió contra lluites obreres, amb el resultat de morts de manifestants i d’obrers en vaga a mans de la policia. Pel que fa al factor lingüístic, que és el tema central de la tesi, cal dir que, de resultes de l’anàlisi retòrica i lingüística, es dedueix l’existència d’uns esquemes retòrics recurrents a manera de fils argumentals i temàtics que guarden una estructura similar i que són perfectament classificables, i que anomenem fils conductors tematicoargumentals. L’objecte principal de la tesi consisteix, doncs, a demostrar-ne l’existència i a descriure aquests fils conductors tematicoargumentals, estructures espontànies i peculiars que resulten coincidents en autors diversos dins una mena de discurs propi d’aquest vessant combatiu del moviment de la Nova Cançó. Per completar el marc contextual necessari per comprendre el perquè d’aquests esquemes retòrics peculiars, analitzem també els trets ideològics i psicosocials que feien connectar la societat catalana amb el missatge d’aquestes cançons.In the Catalan countries during the second half of the 19th Century, a movement named La Nova Cançó took place which, in my opinion, originated and kept going between 1961 and 1986. Born in full Spanish dictatorship when the use of the Catalan language was forbidden in nearly all contexts and marginated in the public sphere, the aim of this movement was to normalize the Catalan language in the area of song creation, and to create a national song in the style of the Italian song or the French chanson. During this movement, which managed to succeed and take roots in spite of the difficulties, a large number of singers appeared all around the Catalan territory as well as an extensive production of songs of a wide range of genres. Among this production there is a group of protest and vindicatory songs, which in this work is named as Nova Cançó Combativa (Combative New Song). For this thesis a corpus of 150 songs have been selected from 27 authors and groups. This work, eminently linguistic, deals on the text analysis of the songs from a rethoric and linguistic point of view, and places them in their historical, political and sociological context. This requires a detailed and rigorous analysis of social and political issues arised during that period, in order to put songs in context and undertand their texts. In this context, the authors focalized problems in the Catalan society considering two kinds of oppression. On one hand, national oppression weighting on the whole of the Catalan nation since the Guerra de Successió (War of the Spanish Succession), starting from the Almansa Battle in 1707. It’s necessary to clarify that for singers of the Nova Cançó Combativa, the Francoist dictatorship was a period when this oppression of a colonial nature was evident but had in fact originated two centuries before, no matter that most contemporary analysts have chosen to see in the combative character of the Nova Cançó a mere expression of resistence to the dictatorship. On the other hand, the same authors that make emphasis on national issues also do it on class oppression. Those times witnessed constant working demands and a strong reppression against workers’ struggles, resulting in demonstrators and striking workers dying at hands of the police. Regarding the linguistic factor, which is the central topic of the thesis, it is necessary to point that as a result of rethorical and linguistic analysis, some rethoric and recurring schemes are identified that act as plot and thematic threads with a similar structure and are perfectly classifiable. They are named here fils conductors tematicoargumental (conducting thematic threads). The principal aim of this thesis is to prove the existence and describe these fils conductors tematicoargumental, that are spontaneous and peculiar structures common in different authors within a discourse that is characteristic of this combative side of the Nova Cançó movement. In order to complete the contextual frame needed to understant the reason of these peculiar rethorical schemes, the ideological and psychosocial features that connected Catalan society with these songs message are analysed