Contribució al coneixement dels Peracarida del Delta de l'Ebre

El Delta de l'Ebre és el tercer delta més gran de la Mediterrània, un lloc d'alt impacte econòmic i ambiental, amb una gran varietat d'aiguamolls. És un ambient d'estuari influenciat pel cultiu de l'arròs, pràctica agrícola que regula els cicles hidrològics del sistema i juga un paper vital en la seva dinàmica biològica. Aquest cultiu indueix períodes de dessalinització i salinització que estan invertits en comparació amb estuaris naturals. A la Mediterrània occidental en general, les comunitats de Peracarida han rebut poca atenció, amb només uns pocs treballs publicats sobre el tema. Per tant, hi ha també poca informació sobre la composició d'espècies, la distribució, la dinàmica de la població i la reproducció d'aquest grup en els ecosistemes del Delta de l'Ebre. En aquesta tesi s'han recollit les espècies de Peracarida més representatives, que mantenen poblacions estables en el Delta, amb l’objectiu d’estudiar el seu cicle biològic al llarg de quasi dos anys. Les espècies seleccionades per dur a terme el present treball van ser les següents: Mesopodopsis slabberi, Hemimysis lamornae mediterranea, Gammarus aequicauda, Ericthonius brasiliensis i Monocorophium insidiosum S'ha mesurat comptat i separat els especímens en sis categories: juvenils (de sexe indeterminat), femelles i mascles preadults, mascles adults, femelles ovades i femelles adultes sense ous. També s'ha comptat i mesurat els ous i embrions de cada femella ovada. S’ha estudiat l’evolució anual d’aquestes poblacions, el cicle reproductor, la demografia, les talles significatives, la sex-ràtio i la fecunditat, entre d’altres paràmetres poblacionals. S'ha pogut constatar la fluctuació estacional de la diversitat d'espècies presents en les que la longevitat dels individus canvia al llarg de l'any. La majoria presenten una generació d'hivern, amb individus de mida més gran i major esperança de vida i a l'estiu més d'una generació d'individus de mida més petita i de vida més curta. Les espècies estudiades són iteròpares i multivoltines i la mida de la femella està relacionada amb el número d'ous i també amb la mida en les dues espècies de Mysida.The Ebro delta, the third largest delta in the Mediterranean Sea, is a site of high economic and environmental impact, and with a variety of wetlands. In this thesis we have collected the most representative Peracarida species with stable populations in the Delta, with the aim of studying the life cycle for almost two years. The species selected to perform this work were following: Mesopodopsis slabberi, Hemimysis lamornae mediterranea, Gammarus aequicauda, Ericthonius brasiliensis and Monocorophium insidiosum. We studied the annual evolution of these populations, reproductive cycle, demography, sex-ratio fecundity and the significant sizes, among other population parameters. It has been shown that the longevity of individuals changes throughout the year. The winter generation shows larger sizes and longer lifespan while summer generations display smaller size and less longevity. The species studied are iteroparous and multivoltines and the size of the female is related to the number of eggs and in the two Mysida species also related to the size of eggs. Females of all species show an annual average size that matches with the minimum size of the female ovate in winter and the maximum size ovate in summer. Furthermore the eggs size keeps an inverse relationship with temperature (except in Ericthonius brasiliensis), such that winter females produce larger juveniles, with more survivability. Growth and reproduction in the laboratory allowed us to complete information about the ecological and reproductive strategy to Hemimysis lamornae Mediterranea and Gammarus aequicauda. So we studied the influence of salinity on the growth and reproduction of Gammarus aequicauda, with or without previous acclimatization, and it has been shown that this species can grow in a wide range of salinities, from 40 to 2 PSU For Hemimysis lamornae mediterranea (first record on the Iberian Peninsula), the average of incubation time (intramarsupial stages) in laboratory conditions was 11 days (20° C) and sexual maturity reached between 14 and 20 days. The growth rate is faster in youth stages, declines with age, showing a maximum of 0.152 mm per day