Caracterización de Phytophthora infestans y mejora genética para la resistencia en patata

La caracterització de Phytophthora infestans, principal patogen de la patata, és d'importància per a la seguretat alimentària. Per això es van realitzar prospeccions en províncies altament productores d'Espanya obtenint 52 aïllats. En aquests aïllats es van identificar mitjançant tècniques moleculars els tipus d'aparellament A1 i A2 mostrant la possibilitat d'aparellament. Els haplotips mitocondrials van indicar la presència de tipus Ia, associat als llinatges clonals US-7 i US-8. Posteriorment, mitjançant la utilització de marcadors SSR es van identificar 12 genotips, entre els quals es troba Blue 13 i les seves variants. L'espectre de virulència va mostrar 17 varietats fisiològiques entre les quals es trobaven aïllats complexos amb 11 gens de virulència. Sobre aquests aïllats complexos es va avaluar a l'acció de 4 fungicides amb diferents matèries actives, sent la Ciazofamida la que va controlar als mateixos. Finalment, dos aïllats agressius es van inocular en espècies silvestres, per identificar fonts de resistència. El programa de millora va permetre seleccionar 33 clons de 2n any amb caràcters agronòmics desitjables i resistents a resistents a P. infestans.La caracterización de Phytophthora infestans, principal patógeno de la patata, es de importancia para la seguridad alimentaria. Por ello se realizaron prospecciones en provincias altamente productoras de España obteniendo 52 aislados. En estos aislados se identificaron mediante técnicas moleculares los tipos de apareamiento A1 y A2 mostrando la posibilidad de apareamiento. Los haplotipos mitocondriales indicaron la presencia de tipo Ia, asociado a los linajes clonales US-7 y US-8. Posteriormente, mediante la utilización de marcadores SSR se identificaron 12 genotipos, entre los que se encuentra Blue 13 y sus variantes. El espectro de virulencia mostró 17 razas fisiológicas entre las que se encontraron aislados complejos con 11 genes de virulencia. Sobre estos aislados complejos se evaluó a la acción de 4 fungicidas con diferentes materias activas, siendo la Ciazofamida la que controló a los mismos. Por último, dos aislados agresivos se inocularon en especies silvestres, para identificar fuentes de resistencia. El programa de mejora permitió seleccionar 33 clones de 2° año con caracteres agronómicos deseables y resistentes a resistentes a P. infestans.The Characterization of Phytophthora infestans, main pathogen of potato, is relevant for food security. For that reason it had made a survey in different places from Spain obtaining 52 isolates. The molecular techniques were first identified the mating types A1 and A2 showing the mating possibility. The presence of type Ia was identified by mitochondrial haplotypes, this type is associated with clonal lineages US-7 and US-8. Subsequently, by using SSR markers were identified 12 genotypes among them Blue 13 and its variants. The virulence spectrum study identified 17 physiological races where there had complex isolates with 11 genes of virulence. These complex isolated were evaluated by 4 fungicide with different active materials, being Cyazofamid who controlled to isolated. Finally, two aggressive isolates were inoculated in wild species, to identify sources of resistance. The improvement program allowed selected 33 clones of 2nd year with desirable traits and resistant to P. infestans