Josep Carner i el postsimbolisme

El terme «postsimbolisme» es refereix a dues realitats culturals. La primera, un període literari europeu que abasta, aproximadament, de finals del segle XIX als anys trenta del segle XX. La segona, una poètica o concepció comuna de la poesia desenvolupada a l’Europa del segle XX. Aquest segon significat del terme, però, ha esdevingut molt confús en la bibliografia existent i avui resulta pràcticament impossible aclarir-ne els límits, la funció i el sentit. Partint d’aquestes nocions i la problemàtica en què han desembocat, Josep Carner i el postsimbolisme proposa dues hipòtesis de treball. La primera: que l’ús del terme «postsimbolisme» o «poètica postsimbolista» per englobar una concepció de la poesia comuna a diversos poetes contemporanis resulta útil a la historiografia literària perquè respon a una realitat cultural existent; i que, per tant, cal clarificar-lo, delimitar-lo i definir-lo amb precisió. La segona: que un dels primers poetes europeus a presentar plenament desenvolupades les concepcions poètiques postsimbolistes fou Josep Carner. Per tal de demostrar-ho, es fa una exposició dividida en dues parts. La primera presenta una definició i caracterització sistemàtiques de la poètica postsimbolista. Es mostra com diversos poetes europeus escriuen a partir d’una concepció comuna de la poesia, d’arrel simbolista però oposada al simbolisme en molts dels seus aspectes. Per això resulta pertinent aplicar-li el nom de «postsimbolisme». S’estudia la història d’aquest terme; se’n dona una definció precisa i una nòmina —no restrictiva ni definitivament closa— d’obres i d’autors; i és caracteritzat històricament en relació als diversos textos i contextos a través dels quals es desenvolupà. La segona part ressegueix l’evolució poètica de Carner fins a l’establiment definitiu d’aquestes nocions pròpies de la poètica postsimbolista, l’any 1914. S’analitza com, des dels inicis de la seva trajectòria, amb una clara voluntat d’adaptar el gènere poètic a la societat moderna, Carner va desenvolupar moltes idees sobre la poesia entre les quals anaren perfilant-se les postsimbolistes. Es repassen les seves reaccions antisimbolistes durant el període de crisi dels valors simbolistes (1895-1914). Tot seguit, es ressegueix la sèrie de «Rims de l’hora», poemes apareguts a La Veu de Catalunya a partir de 1911 en els quals Carner adequa el gènere a la modernitat. Com a punt neuràlgic d’aquesta evolució, s’ofereix una lectura detallada dels dos llibres que pulicà el 1914, Auques i Ventalls i La paraula en el vent, primera obra plenament postsimbolista. Finalment, es demostra la continuïtat de les nocions poètiques postsimbolistes en la resta de l’obra de Carner.The term «Post-Symbolism» may refer to two distinct cultural realities. The first one, a phase in European literature situated approximately between the end of the 19th century and the decade of the 1930s. The second one, a poetics or a shared conception of poetry developed in 20th-century Europe. This second meaning, though, has become very blurred in the existing bibliography and nowadays it is practically impossible to clarify the limits, function and sense of the term. With these notions and the problems raised by them as its starting point, Josep Carner and Post-Symbolism proposes two hypotheses. The first one is that the use of the term «Post-Symbolism» or «Post-Symbolist poetics» to embody a certain conception of poetry common among various modern authors is useful to literary historiography, since it corresponds to a cultural reality. Thus, it needs to be clarified, delimited and very precisely defined. The second hypothesis is that Josep Carner is one of the first European poets to display in a fully absorbed and developed form the Post-Symbolist conception of poetry. In order to demonstrate these hypotheses, a two-part exposition is presented. The first one provides a definition and a systematic characteritzation of Post-Symbolist poetics. It is demonstrated that certain European poets write with a shared conception of poetry rooted in Symbolism but opposed to the latter in many of its aspects. Thus it is appropiate to refer to this as «Post-Symbolism». The history of the term is studied and a precise definition is given along with a list —not definitive or restrictive— of works and authors. Post-Symbolism is characterized historically here with reference to the different texts and contexts in which it evolved. The second part of the dissertation is devoted to examination of Josep Carner’s poetic evolution until his definitive assimilation of Post-Symbolist ideas, which can be firmly placed in 1914. Our analysis shows how, from the beginning of his poetic career and with a clear ambition to adapt his writing to the demands of modern society, Carner developed many ideas about poetry among which distinctly Post-Symbolist ones clearly took shape. Close attention is paid to his anti-Symbolist reactions during the phase of crisis in Symbolist values in the period 1895-1914. This is followed by an analysis of the poems presented as «Rims de l’hora» which appeared in a section begun in 1911 in the newspaper La Veu de Catalunya. Our reading of these texts discloses how Carner was consistently striving to bring poetry into line with modernity. The culminating point in this process is shown through a detailed reading of the poet’s two collections published in 1914, Auques i Ventalls and La paraula en el vent, his first thoroughly Post-Symbolist creations. Finally, the line of Post-Symbolist poetics is traced through the whole body of Carner’s subsequent poetry