Essays on labor market dynamics and policies

Aquesta tesi estudia les interaccions entre les dinàmiques del mercat laboral i l’estructura de les famílies, i com aquestes interaccions afecten les polítiques públiques. Als EUA, s’observen patrons molt diferents pel que fa a participació laboral, ocupació i desocupació entre les persones casades i solteres. Fins i tot un cop es controla per la distinta composició dels dos grups, encara apareixen comportaments molt diferents entre casats i solters en termes del mercat de treball. L’explicació proposada en aquesta tesi és simple: la gent es comporta de manera diferent quan forma part d’una família comparat amb quan està sola. A partir d’aquesta premissa, la tesi explora dues qüestions fonamentals. La primera és analitzar quina part de les diferencies que observem a les dades és deguda a l’efecte de la família. La segona tracta d’entendre com canvien les implicacions d’una política bàsica del mercat laboral, com és l’assegurança d’atur, quan introduïm la família en l’anàlisi. En el primer capítol, escrit amb en Sekyu Choi, documentem una diferència remarcable i estable entre la taxa d’atur de la gent casada i la soltera, als EUA. A través d’una descomposició estàndard de les transicions laborals, trobem quins són els canals que expliquen millor les diferències tant en termes de gènere com a d’estructura familiar. Després, construïm un model simple del mercat laboral, on els agents presenten diferències en termes de xocs d’ingressos, béns, gènere i estat civil. A través del model, demostrem que la família genera dos efectes de signe oposat sobre la taxa d’atur. Per una banda, actua completant els mercats i, per tant, reduint els incentius per treballar, el que genera una menor ocupació i, ceteris paribus, major taxa d’atur. Per altra banda, augmenta la inclinació dels agents a sortir de l’atur a través de no participar en el mercat laboral, cosa que redueix la taxa d’atur. En el segon capítol, escrit amb en Nezih Guner i na Yuliya Kulikova, estudiem les transicions conjuntes de les parelles en el mercat laboral. La literatura empírica existent s’ha centrat en analitzar els moviments entre ocupació i atur, ignorant la participació. Una altre característiques de la literatura existent és que analitza individus, en canvi, nosaltres focalitzem en nostre anàlisi en parelles. Els homes i les dones casades son diferents pel que fa a les seves dinàmiques en el mercat laboral. Les transicions entre atur i inactivitat tenen un paper més important per a les dones que per als homes. Per tant, tenir en compte el marge de participació és clau per entendre les dinàmiques laborals de les parelles. Els nostres resultats mostren que el component de coordinació per explicar els moviments de les parelles a través dels estats laborals és fonamental. En el tercer capítol, estudio un programa d’assegurança d’atur, semblant al que està en marxa als EUA, en un entorn on la principal font d’heterogeneïtat entre els agents és el tipus de llar on viuen: alguns viuen sols mentre els altres viuen amb la seva parella formant una família. La principal conclusió, es que l’assegurança d’atur beneficia als solters però no als casats. Aquest resultat no depèn de les diferents característiques entre solters i casats. Fins i tot si els solters formessin una família amb els seus clons, no es beneficiarien de l’assegurança. En canvi, si els casats visquessin sols, si que la valorarien. Per tant, la principal raó per la qual els casats no es beneficien de l’assegurança és que la família, amb els seus dos treballadors, és un mecanisme suficient de suport.This thesis studies the interactions between labor market dynamics and family structure, and how these interactions affect public policy. In the US economy, we observe very different patterns regarding labor force participation, employment, and unemployment between single and married individuals. Even after controlling for the different composition of the two groups, we still observe that married and single individuals exhibit very different outcomes in the labor market. The explanation proposed in this thesis is simple: individuals take different decisions when they belong to a family than when they are alone. Departing from this premise, this thesis assess two fundamental issues. First, the question of which part of the labor market dynamics we observe in the data can be accounted for by the family. Secondly, whether the implications of one of the most important labor market policies, the unemployment insurance, are significantly changed when we introduce the family in the analysis. In the first chapter, co-authored with Sekyu Choi, we document a sizable and stable gap between the unemployment rates of married and single workers in the U.S. economy. Using a standard flowdecomposition exercise, we account for the driving forces behind this difference both over time and across gender/household type. We put forward a simple model of the labor market, with heterogeneous agents with respect to income shocks, assets, gender and marital status. We show that the family generates two counterbalancing effects on the unemployment rate. On the one hand, because it is a completing-markets device, it reduces the incentives to work which reduces employment and, ceteris paribus, increases the unemployment rate. On the other hand, it also increases the propensity of agents to transit from unemployment to non-participation which reduces the unemployment rate. In the second chapter, co-authored with Nezih Guner and Yuliya Kulikova, we study joint labor market transitions of married couples. The existing empirical literature mainly focuses on movements between employment and unemployment, and has ignored, the movements of individuals in and out of the labor force. Another key feature of the existing literature is its focus on individual transitions among labor market states. We study joint labor market transitions of husbands and wives among three labor market states. Married men and women differ in their labor market dynamics. Transitions in and out of labor force play a more important role for unemployment dynamics of females than they do for those of males. Hence modeling out of labor force as a distinct state is critical to understand joint labor market dynamics of married couples. The results also show that joint labor market transitions of husbands and wives imply an important degree of coordination between labor market activities of household members. In the third chapter, I study an unemployment insurance program, resembling the one in place in the US, in a framework where the main source of heterogeneity among agents is the type of household they live in, that is, some agents live alone while others live with their spouses as a family. The central finding is that the unemployment insurance program improves the welfare of single households but not of married households. This result does not depend on the different characteristics between married people and singles. For single individuals living with their clones as a family, the unemployment insurance program is not welfare-improving, while for married individuals living apart as singles, unemployment insurance does improve welfare. Hence, the main reason why married households do not benefit from the unemployment insurance program is that the family, with its two earners, is able to provide enough insurance