Essays on inequality and intergenerational mobility

En aquesta tesi s'analitza com les desigualtats econòmiques sorgeixen i persisteixen. La desigualtat ha augmentat en el món desenvolupat durant les últimes dècades. La tesi no només es centra en la desigualtat de resultats ja que estudia, sobretot, la desigualtat d'oportunitats. Una gran part de la desigualtat d'ingressos és conseqüència de la desigualtat en resultats educatius. Per tant, és important entendre en quines etapes educatives s'eixamplen les diferències i si l'accés a l'educació és diferent per als diversos segments de la població. També és essencial preguntar-se si l'educació per si sola pot igualar la societat o si la discriminació pot ser també un factor explicatiu important. En el primer capítol, investigo per què els països amb una desigualtat d’ingressos alta tenen una baixa mobilitat social entre generacions. Estudio aquesta relació en un model dinàstic de generacions solapades en què els pares poden invertir en l’educació escolar i universitària dels fills. Un augment en la prima de la universitat es tradueix en un augment dels incentius per invertir en l'educació primària i secundària a causa de les complementarietats dinàmiques entre l'educació inicial i superior. L'educació pública podria mitigar la relació entre la desigualtat i la mobilitat intergeneracional. No obstant, la despesa pública en educació es correlaciona negativament amb la desigualtat. Puc replicar aquesta relació endogeneïzant polítiques d'educació a través de la votació probabilística, considerant que la participació electoral està esbiaixada cap a la gent amb més educació. El model es calibra als Estats Units (EUA) com a economia de referència, la qual presenta una alta desigualtat i baixa mobilitat. Els experiments que comparen els EUA amb altres països de l'OCDE demostren que les característiques de l'educació terciària poden explicar dos terços de les diferències en desigualtat. Els patrons de participació electoral entre països expliquen gairebé una quarta part de les diferències en desigualtat i mobilitat. Un exercici contrafactual dels EUA suggereix que el vot obligatori podria fomentar la mobilitat intergeneracional. En el segon capítol, investigo per què la mobilitat d'ingressos intergeneracional és menor en els països on les dones tenen menys probabilitats de treballar i la despesa en educació preescolar pública és més baixa. Si menys dones treballen, llavors més mares són a casa amb els seus fills proporcionant un canal directe de transmissió d'habilitats. Faig servir un model dinàstic de generacions solapades que està calibrat als EUA. Les diferències en les despeses preescolars públiques de mitjana expliquen el 17% de les diferències en mobilitat intergeneracional entre els EUA i 15 països de l'OCDE i expliquen el 22% de la variació. En el tercer capítol, conjuntament amb Rajesh Ramachandran, es presenta un model en què la memòria col·lectiva de la discriminació del passat pot causar fallades de coordinació. Aquest tipus de discriminació pot sorgir per a les activitats que requereixen la participació de més d'un individu per al procés de producció. El model mostra com pot persistir la discriminació per sempre, fins i tot quan la capacitat dels individus és perfectament observable, el gust per la discriminació ha desaparegut així com l’absència de normes socials discriminatòries. Les persones sense una preferència per la discriminació, discriminen racionalment en equilibri impulsades per la creença sobre les accions discriminatòries per part dels altres. El model prediu una participació més baixa i major cost d'establir vincles per al grup discriminat en equilibri. Empíricament, s'analitzen les diferències entre negres i blancs en termes d'autoocupació als EUA. Es demostra que els negres tenen menors taxes de participació i que les creences sobre la discriminació són un factor significatiu en l'explicació de les taxes d'autoocupació més baixes dels negres als EUA.In this thesis I study how inequalities emerge and persist. Inequality has risen within the developed world over the past decades. However, I do not only focus on the inequality of outcomes, but particularly on the inequality of opportunity. A large part of income inequalities is the consequence of unequal educational outcomes. Therefore, it is important to understand at which educational stages the gaps are widened and why access to education might differ for different segments of the population. Many ethnicities and social groups are characterized by persistently low socio-economic indicators compared to the rest of the population. Therefore, it is also essential to ask whether education alone can level the playing field or whether discrimination might be an important explanatory factor as well. In the first chapter, I investigate why high earnings inequality goes hand in hand with low intergenerational earnings mobility across developed countries. I study this relationship in a dynastic overlapping generations model, in which a parent can invest in the early education of his child and decides whether to send the child to college. An increase in the college premium translates into increased incentives to invest in early education because of assumed dynamic complementarities between early and tertiary education. Public education could mitigate the relationship between inequality and intergenerational mobility. However, public expenditure on education is negatively correlated with inequality. I replicate this cross-country relationship by endogenizing education policies via probabilistic voting, while accounting for biases in voter turnout towards the educated. The model is calibrated to the US as the benchmark economy, which exhibits high inequality and low mobility. Experiments comparing the US to other OECD countries demonstrate that tertiary education characteristics can account for two-thirds of the differences in inequality. Patterns of voter turnout across countries explain nearly one-quarter of the differences in inequality and mobility. A counterfactual exercise for the US suggests that compulsory voting could foster intergenerational mobility, whereas the effect on pre-tax inequality is comparably low. In the second chapter, I study why intergenerational earnings mobility is lower in countries where females are less likely to work and public preschool expenditures are lower. When fewer females are working more mothers are at home with their children providing a direct channel of transmission of abilities. In order to account for cross-country differences in earnings persistence through differences in public preschool expenditures, a dynastic overlapping generations model is calibrated to the US. I find that differences in public preschool expenditures on average account for 17% of the differences in earnings persistence between the US and 15 OECD countries and can explain 22% of the variation. In the third chapter, joint with Rajesh Ramachandran, we present a model where the collective memory of past discrimination can cause coordination failures leading to present discrimination. The presented type of discrimination can arise for activities characterized by interlinkages, which require the input of more than one individual for the production process to be carried out. The model shows how discrimination can persist forever under perfectly observable ability, when taste for discrimination has died out, individual ability is ex-ante and ex-post identical, and in the absence of discriminatory social norms. Agents without a preference for discrimination rationally discriminate in equilibrium driven by the belief about discriminatory actions by others. The model predicts lower participation rates and higher costs of establishing interlinkages for the discriminated group in equilibrium. Empirically, we analyze differences between blacks and whites in terms of self-employment in the US finding that blacks have lower participation rates and that beliefs about discrimination are a significant factor in explaining lower self-employment rates of blacks in the US