Síndrome de apnea-hipopnea del sueño y factores de riesgo cardiovascular

La síndrome de l'apnea - hipopnea del son (SAHS) és un trastorn comú que afecta entre el 4-6% dels homes i al 2-4% de les dones en la població general adulta. Els pacients amb aquesta síndrome tenen episodis repetits de col • lapse de la via aèria superior (VAS) durant el son donant lloc a episodis d'hipòxia - reoxigenació, despertars (arousals), increment de l’activitat neurovegetativa i canvis en la pressió intrapleural). Tot aquest conjunt de fenòmens fisiopatològics donen lloc a diverses comorbiditats cardiovasculars, neurològiques i metabòliques. La malaltia cardiovascular és una de les més importants i s’ha relacionat amb episodis de hipòxia-normòxia o amb l’activitat del sistema neurovegetatiu. Els aspectes metabòlics no són tan coneguts en l’actualitat. L'objectiu principal dels estudis presentats és doble: per una banda, analitzar aspectes bàsics de la relació existent entre la SAHS i la malaltia cardiovascular i metabòlica; per altra banda, en pacients amb SAHS es desenvolupa i dissenya detalladament un protocol que té com a objectiu estudiar l'impacte del tractament amb pressió positiva contínua en la via aèria superior (CPAP) sobre l’aparició de nous episodis cardiovasculars en pacients amb SAHS i síndrome coronària aguda (SCA). S’han realitzat quatre estudis: tres en investigació bàsica i mecanismes i l’altre clínic. El primer estudi (Bonsignore MR, et al. Eur Respir J. 2012) va incloure un total de 529 pacients amb SAHS. Els resultats mostren que la presència de síndrome metabòlica (SM) és molt freqüent en pacients amb SAHS . A més, un 38,2% dels pacients presentava un o dos components de SM . El número de components de la SM correlaciona de manera positiva amb la presència de resistència a la insulina (RI). En el segon estudi (Barceló A, et al. Eur Respir J. 2011) va incloure un total de 119 pacients amb SAHS i 119 controls aparellats per sexe, edat i índex de massa corporal (IMC) . S'observa que la concentració plasmàtica d'àcids grassos (AG) lliures és elevada en els pacients amb SAHS i existeix una correlació positiva entre els índexs de gravetat de la SAHS i la concentració plasmàtica d'AG . El tercer estudi (Barceló A, et al. Respiration. 2012) mostra els resultats d’un estudi realitzat en 826 subjectes amb nou diagnòstic de SAHS . El dèficit de vitamina D s’associa de manera inversa amb la prevalença de SM , i diabetis . Una concentració plasmàtica elevada d'hormona paratiroïdal (PTH) es relaciona amb un augment de la prevalença d'obesitat i hipertensió . En l'últim article (Esquinas C, et al. Clin Cardiol. 2013), es presenta el disseny i la metodologia d’un estudi multicèntric, prospectiu, aleatoritzat i controlat. En aquest estudi s'estan incloent de manera consecutiva dels pacients que són ingressats a la unitat coronària amb diagnòstic de SCA i sense somnolència diürna (escala d'epworth ≤ 10) en 15 hospitals universitaris a Espanya . Tots els pacients es sotmeten a un estudi del son mitjançant poligrafia cardiorespiratòria (PCR) . Els pacients amb un índex d'apnea - hipopnea (IAH) ≥ 15 / h son aleatoritzats al tractament amb cpap (grup 1: 632 pacients) o tractament conservador (grup 2: 632 pacients) . Els pacients amb IAH < 15 / h (grup 3 : 600 pacients) són monitoritzats com grup de referència. Es realitzen les visites de seguiment a 1 , 3 , 6 i 12 mesos després de la aleatorització i cada 6 mesos després del primer any de seguiment .El síndrome de apnea-hipopnea del sueño (SAHS) es una enfermedad muy prevalente que afecta al 4-6% de los varones y al 2-4% de las mujeres en la población general adulta de edades medias. Los pacientes que padecen este síndrome tienen episodios repetidos de colapso de la vía aérea superior (VAS) durante el sueño que da lugar a episodios de hipoxia-reoxigenación, despertares transitorios (arousals), incremento de la actividad neurovegetativa y cambios en la presión intrapleural. Todo este conjunto de fenomenos fisiopatológicos dan lugar a diversas comorbilidades cardiovasculares, neurológicas y metabólicas. La enfermedad cardiovascular es la mas notoria, y se ha relacionado con los episodios de hipoxia/normoxia o con la actividad del sistema neurovegetativo. Los aspectos metabólicos no son tan conocidos en la actualidad. El objetivo principal de los trabajos presentados en esta tesis es doble: por una parte, analizar aspectos básicos de la relación existente entre el SAHS y la enfermedad cardiovascular y metabólica; por otra en pacientes con SAHS se desarrolla y diseña detalladamente un protocolo que tiene como objetivo estudiar el impacto del tratamiento con presión positiva continua en la vía aérea (CPAP) sobre la aparición de nuevos eventos cardiovasculares en pacientes con SAHS y SCA. Se han realizado cuatro estudios: tres de ellos de mecanismos e investigación básica, y por último, un cuarto de carácter clínico. El primer estudio (Bonsignore MR, et al. Eur Respir J. 2012) incluyó un total de 529 pacienes con SAHS, y mostró que en los pacientes con SAHS la prevalencia de síndrome metabólico (SM) es muy elevada. Además, el 38,2% de los pacientes presentaba al menos uno o dos componentes del SM. El número de componentes del SM correlacionó positivamente con la presencia de resistencia a la insulina (RI). El segundo estudio (Barceló A, et al. Eur Respir J. 2011), incluyó un total de 119 pacientes con SAHS y de 119 controles con una distribución similar de sexo, edad e índice de masa corporal (IMC). Este estudio mostró una elevada concentración plasmática de ácidos grasos (AG) libres en los pacientes con SAHS, existiendo una correlación positiva entre diversos índices de gravedad del SAHS y la concentración plasmática AG. El tercer estudio (Barceló A, et al. Respiration. 2012), incluyó 826 sujetos con nuevo diagnóstico de SAHS. El estudio reveló una alta prevalencia de déficit de vitamina D en los pacientes con SAHS. Se observó una relación inversa entre la concentración plasmática de vitamina D y la presencia de SM y diabetes. Una concentración plasmática elevada de hormona paratiroidea (PTH) se relacionaba con un aumento de la prevalencia de obesidad e hipertensión. En el cuarto estudio (Esquinas C, et al. Clin Cardiol. 2013), se detalla en profundidad el diseño y metodología de un estudio multicéntrico, prospectivo, aleatorizado, abierto y controlado, en el que se incluyen, de forma consecutiva, los pacientes con diagnóstico de SCA y sin somnolencia diurna (escala de Epworth ≤ 10) que son ingresados en las Unidades Coronarias de 15 hospitales universitarios en España. Los pacientes son sometidos a un estudio del sueño mediante poligrafía cardiorrespiratoria (PCR). Aquéllos con un índice de apnea-hipopnea (IAH) ≥ 15/h son aleatorizados a tratamiento con CPAP (grupo 1: 632 pacientes) o a tratamiento conservador (grupo 2: 632 pacientes). Los pacientes con IAH <15/h (Grupo 3: 632 pacientes) son monitorizados como grupo de referencia. Se realizan visitas de seguimiento al mes y a los 3, 6 y 12 meses tras la aleatorización, y posteriormente cada 6 meses tras el primer año se seguimiento.Sleep Apnea-Hypopnea Syndrome (SAHS) is a common disorder that affects 4-6% of males and 2-4% of women in the general adult population in middle age. Patients with this diagnosis present repeated episodes of collapse of the upper airway (UA) during sleep. The repercussions of SAHS (episodes of hypoxia-reoxygenation, arousals, increased neurovegetative activity and changes in intrapleural pressure). This set of pathophysiological phenomena lead to various cardiovascular comorbidities, neurological and metabolic diseases. Cardiovascular disease is the most outstanding, being associated with episodes of hypoxia/normoxia of neurovegetative system activity. The metabolic aspects are not presently known. The main objective of this thesis is twofold: firstly, to analyze the basic aspects of the relationship between SAHS and cardiovascular and metabolic disease; secondly, to develop and design a detailed protocol that aims to study the impact of treatment with continuous positive airway pressure airway (CPAP) on the rate of cardiovascular events in patients with SAHS and acute coronary syndrome (ACS). Four studies have been undertaken: three in basic research, the fourth in clinical research. The first study (Bonsignore MR, et al. Eur Respir J. 2012) included a total of 529 patients with SAHS. The results show that the Metabolic Syndrome (MS) is very frequently found in patients with SAHS, as it was detected in about half the patients at the time of diagnosis, with 38.2% presenting one or two components of MS. The number of components of MS positively correlates with the presence of resistance to insulin (RI) in SAHS patients. The second study (Barceló A, et al. Eur Respir J. 2011) included a total of 119 patients with SAHS and 119 controls paired according to gender, age and body mass index (BMI). It was found that the levels of fatty acids (FA) are high in patients with SAHS and there was a positive correlation between the indexes of SAHS severity and the levels of FA. The third study (Barceló A, et al. Respiration. 2012) was performed on 826 subjects with a new diagnosis of SAHS. The study revealed a high prevalence of vitamin D deficiency in patients with SAHS. There was an inverse relationship between vitamin D levels and the presence of metabolic syndrome and diabetes while the high levels of parathyroid hormone (PTH) are associated with an increased prevalence of obesity and hypertension. The final article (Esquinas C, et al. Clin Cardiol. 2013) presented the design and methodology for a multicenter, prospective, randomized, controlled study to evaluate the impact of sleep apnea and its treatment with CPAP on the clinical course of patients with ACS. This study has included consecutive patients admitted to the Coronary Unit of one of 15 university hospitals in Spain with a diagnosis of ACS but no daytime sleepiness (Epworth scale ≤ 10). All the patients have been subjected to a sleep study using cardiorespiratory polygraphy (CRP). Patients with an apnea-hypopnea index (AHI) ≥ 15/h have been randomized to a treatment with CPAP (group 1: 632 patients) or conservative treatment (group 2: 632 patients). Patients with an AHI