La defensa de la costa a Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939)

Durant la Guerra Civil Espanyola, la defensa de la costa catalana va jugar un paper destacat i pràcticament oblidat dins del desenvolupament del conflicte. Tot el litoral català acabaria artillant-se com si d'un altre front més es tractés a força de nius de metralladores i bateries de costa amb motiu dels atacs que aquest hauria de patir al llarg de tot el conflicte. Aquesta defensa de la costa s'iniciaria a partir de la desfeta de l'operació de conquesta que els republicans farien sobre Mallorca al setembre de 1936 i que tindria unes conseqüències nefastes per la costa catalana i per tot el Llevant Republicà al esdevenir l'illa de Mallorca una gran base aeronaval al servei dels sollevats; tot i que principalment la defensa del litoral català s'acceleraria a partir del bombardeig naval sobre Roses que realitzaria el creuer franquista Canarias el 30 d'octubre de 1936. I és que a partir d'aquest moment seria destinada a la defensa de la costa un gran nombre de recursos, com forces de defensa (destacant entre elles milicians i forces del cos de carrabiners en un primer moment), així com diferents peces d'artilleria, (tot i que moltes d'elles serien peces obsoletes), davant dels possibles atacs que podia patir la costa o davant d'alguna temptativa de desembarcament que podrien realitzar les tropes franquistes des de Mallorca. Per aquest mateix motiu es realitzarien al llarg de tot el conflicte més de 350 nius de metralladores, establerts a qualsevol lloc de la costa catalana que pogués ser perceptible a rebre un desembarcament, participant activament en alguns casos la pròpia població d'algunes d'aquestes poblacions litorals catalanes. Els franquistes per la seva banda estarien en tot moment informats de totes aquestes defenses que es realitzarien a la costa catalana gràcies al seu servei d'espionatge. Per altra banda, els bombardeigs navals contra la costa catalana protagonitzats pels vaixells i submarins sota el comandament del bàndol sollevat i els bombardeigs aeris que hauria de patir el tràfic marítim, així com els ports catalans, i les indústries, la xarxa ferroviària o els centres militars ubicats al litoral català provocaria la ràpida defensa d'aquest, encara que no seria organitzada de la manera més eficient a causa de la penúria d'armament que patiria el bàndol governamental. A aquesta defensa del litoral i davant de la poca actuació que tindria la Marina Republicana a les aigües catalanes se l'afegiria una petita flota de vaixells pesquers (alguns d'ells armats) que rebria el nom de Flotilla de Vigilància i Defensa Antisubmarina de Catalunya i que realitzaria una gran tasca en la vigilància i protecció del tràfic marítim, però insuficient davant del potencial de l'armament del bàndol sollevat, mentre que també seria creada una Esquadrilla de Defensa de Costes que protegiria els cels de la costa catalana tot i que sempre en inferioritat de condicions respecte al seu rival. Malgrat això, tots aquests elements de defensa de la costa complirien un més que digne paper en la seva tasca i tindrien l'objectiu comú d'evitar qualsevol agressió de la costa o un possible desembarcament de tropes a la costa catalana, una acció aquesta última que mai es duria a terme durant tot el conflicte armat tot i que l'amenaça sempre estaria present.During the Spanish Civil War, the defense of the Catalan coast played a prominent role and virtually forgotten during the course of the conflict. All the Catalan coast was arming as if it was another front, with bunkers and coastal batteries because of the attacks that it would have to suffer throughout the conflict. The naval bombardments featuring ships and submarines under the command of the insurgent side, as well as aerial bombardments that would suffer the Catalan coast and maritime traffic, cause the rapid defense of it, but it not would be organized efficiently due to the shortage of armaments that the government side would suffer. At this litoral defense forces would add a small coastal defense fleet of fishing boats (some armed) that would be called "Flotilla de Vigilància i Defensa Antisubmarina de Catalunya" and would make a great work in the vigilance and protection of maritime traffic, but insufficient in front of the power armament from the insurgent side. Also, it was created for the coast defense, the "Esquadrilla de Defensa de Costes" with the mission to protect the skies of the Catalan coast, but at a disadvantage compared to his opponent. However, all these elements of coastal defense fulfilled a more than worthy role in the task and had the common target of preventing any attack from the coast or a possible landing of troops on the Catalan coast, however this latter action never take place throughout the armed conflict