Els valors del subjuntiu. Un estudi de cas sobre l'activitat metalingüística dels estudiants de secundària a partir del contrast modal

La present tesi doctoral es pregunta pel concepte de mode verbal que han construït els estudiants de primer a quart de la secundària obligatòria, i analitza el paper que desenvolupa l'activitat metalingüística en l'aprenentatge gramatical, tot partint de la hipòtesi inicial que és a partir de la reflexió que els estudiants poden observar la llengua amb interès, d'una manera activa i significativa, per comprendre com funciona el sistema lingüístic, i que aquesta comprensió repercuteix en la millora dels usos. Diversos estudis (Chartrand, 1996; Fisher, 2004) assenyalen que els estudiants tenen dificultats per assolir un nivell òptim de competència metalingüística, tot entenent aquesta competència com la capacitat d'adquirir un coneixement conscient, explícit del sistema lingüístic a partir de l'observació, de la descripció i, en definitiva, de la reflexió sobre la llengua. El marc teòric d'aquesta investigació es fonamenta, d'una banda, en les investigacions sobre l'activitat metalingüística dels estudiants i sobre el desenvolupament del coneixement gramatical (Culioli, 1990; Karmiloff-Smith, 1994; Gombert, 1992; Camps, 2000; Camps i altres, 2005) i té en compte les investigacions sobre la construcció dels conceptes gramaticals dels estudiants (Camps i altres, 2001; Notario, 2001; Durán, 2008) i sobre els obstacles amb què es troba l'ensenyament de la gramàtica (Camps, 2009; Fisher, 2004). D'altra banda, es fa una revisió dels treballs que permeten aprofundir en la complexitat del contingut gramatical objecte de la investigació, el mode verbal en espanyol (Bosque, 1996; Luquet, 2004; Pérez Saldanya, 1999). Per últim, es tenen en compte les investigacions que se centren en com s'aborda l'ensenyament de la gramàtica en els llibres de text i s'analitza el currículum vigent a Catalunya (2007) en relació a l'ensenyament gramatical. El disseny de la recerca es basa en una activitat de contrast entre oracions. L'activitat que els estudiants duen a terme en petit grup consisteix a comparar quatre parelles d'oracions en què només canvia el mode verbal. Els estudiants han d'elaborar un text escrit en què donen compte de les diferències que perceben entre les dues oracions per tal d'observar a) si distingeixen els diversos valors d'ús de l'indicatiu i del subjuntiu i b) si els estudiants són capaços de descriure en què consisteix la diferència entre l'ús d'un mode i l'altre. L’anàlisi mostra els següents resultats. En primer lloc, els estudiants de tots els cursos, dels més petits als més grans, demostren una competència lingüística com a usuaris de la llengua que els permet distingir clarament els diferents valors semanticopragmàtics que aporten les formes en indicatiu i en subjuntiu; fins i tot són capaços d’expressar judicis d’agramaticalitat en el cas d’un dels exemples, clarament agramatical. Ara bé, alhora mostren una gran dificultat per argumentar-ne les diferències, amb un ús molt poc precís del metallenguatge. En segon lloc, no apareixen evidències que hagin construït una noció de mode que els sigui útil i funcional per entendre el sistema modal. Ni tan sols apareix el terme de manera espontània en els seus escrits. Per últim, la tasca de contrast entre oracions es mostra com una activitat que fa emergir la reflexió dels estudiants i que els obliga a desautomatitzar la mirada a la llengua, a veure-la com a objecte d’estudi; però també mostra les dificultats que els suposa una activitat de reflexió a la qual no sembla que estiguin acostumats.The present research aims to examine the concept of mood developed by students from 1st to 4th year in Secondary Compulsory Education, and to analyse the role of metalinguistic activity in learning grammar. It departs from the hypothesis that the student can observe and reflect on language in an active and meaningful way to understand how the linguistic system works. By doing so they will improve usage. Several studies (Chartrand, 1996; Fisher, 2004) note the fact that students have difficulties to attain an optimal level of metalinguistic competence. This construct is understood as the ability to acquire a conscious, explicit knowledge of the linguistic system from observation, description and, in short, reflection about language. With respect to the theoretical framework, this study is based on research about students’ metalinguistic activity and the development of knowledge of grammar (Culioli, 1990; Karmiloff-Smith, 1994; Gombert, 1992; Camps, 2000; Cams et al., 2005). Additionally, the study takes into account research on the students’ construction of grammatical concepts (Camps et al. 2001; Notario, 2001; Durán, 2008), on the challenges faced by grammar teaching (Camps, 2009; Fisher, 2004). Furthermore, the author considers the studies that deepen in the knowledge about the grammatical content selected in this study; that is, the subjunctive mood in Spanish (Bosque, 1996; Luquet, 2004; Pérez Saldanya, 1999). Finally, the study analyzes some research on how textbooks deal with the teaching of grammar and analyses the current curriculum. The research design is based on contrast and comparison activity of sentences that alternate Indicative and Subjunctive in Spanish. The activity that the students carried out in small groups consisted of comparing four pairs of sentences in which the only difference between the two sentences in each pair was the verbal mood. The students had to provide a written response regarding the difference that they perceived between the sentences in order to find out a) whether they distinguish between the different uses of the indicative and the subjunctive and b) whether they are able to describe what the difference between moods. The analysis yielded the following results. First, students in all classes, from younger to older, demonstrated linguistic competence as language users, which allowed them to clearly distinguish the different semantic and pragmatic uses of the Indicative and Subjunctive forms. However at the same time, they also demonstrated great difficulty in discussing the difference between the two moods, showing a very inaccurate use of metalanguage. Second, there was no evidence of the students having constructed a concept of mood that would be useful and functional for understanding the modal system. The term did not even appear spontaneously in their writing. Finally, the sentence comparison task seemed to be an activity that promotes students’ reflection and forces them to see language in a less automatic way, that is, to see it as an object of study. At the same time, this task highlighted the difficulties they faced during a reflection activity to which they did not seem to be used