Usos i prestigi sociolingüístic entre l’alumnat d’ensenyament postobligatori de Catalunya

La present tesi, “Usos i prestigi sociolingüístic entre l'alumnat d'ensenyament postobligatori de Catalunya”, s'inclou dins l'àmbit de la sociologia del llenguatge i es proposa d’analitzar els usos i el prestigi sociolingüístic a Catalunya pel que fa al català i el castellà. Per aconseguir les dades em vaig centrar en el segment de població format per estudiantat de segon de batxillerat, ja que aquest grup s'orientarà majoritàriament cap als estudis universitaris, la qual cosa els hauria de permetre en el futur de situar-se sociològicament en entorns de prestigi social i generar patrons de comportament en la resta d’estrats socials. La metodologia utilitzada es basa en una enquesta amb 27 preguntes aplicada a una mostra de 775 estudiants de segon de batxillerat de 14 instituts de 5 poblacions catalanes: Barcelona, Castelldefels, Igualada, Salou i Sort. Aquest qüestionari conté elements referents als usos del català i el castellà en determinats contextos, formals i informals, per intentar detectar si es produeix una distribució desigual del català i el castellà segons la situació comunicativa. L'objectiu és confirmar si una de les dues llengües s'associa als àmbits formals i l'altra als informals. L'enquesta es completa amb un conjunt d'ítems que incideixen específicament en la qüestió del prestigi sociolingüístic. Les dades s’han analitzat globalment i segons diferents variables (lloc de naixement, llengua familiar, població d'estudi dels informants, lloc de naixement dels progenitors, anys a Catalunya dels progenitors, gènere, tipus d'estudi, caràcter de l'insitut i estudis dels progenitors) amb l’objectiu de detectar quines són més favorables a una llengua i quines a l’altra. Quant als resultats obtinguts, cal dir en primer lloc que el prestigi sociolingüístic s’ha mostrat com un concepte operatiu en la major part de la mostra. També cal assenyalar que la llengua més prestigiosa entre la població de segon de batxillerat a Catalunya és el català, malgrat que han aparegut algunes llacunes en determinats contextos (cinema i literatura). En conjunt, s'observa que aquest àmbit formal, el dels estudis postobligatoris, manifesta un major nivell de catalanització lingüística que el de la resta de la societat. En darrer lloc, les variables que han mostrat major significació estadística a l’hora de determinar diferències entre els valors assignats al català i el castellà són, per aquest ordre, el lloc de naixement dels progenitors dels informants, la llengua familiar i la població on estudien els enquestatsLa presente tesis, " Usos i prestigi sociolingüístic entre l'alumnat d'ensenyament postobligatori de Catalunya ", se incluye dentro del ámbito de la sociología del lenguaje y se propone analizar los usos y el prestigio sociolingüístico en Cataluña entorno al catalán y al castellano. Para conseguir los datos me centré en el segmento de población formado por estudiantes de segundo de bachillerato, ya que este grupo se orientará mayoritariamente hacia los estudios universitarios, lo que les debería permitir en el futuro situarse sociológicamente en entornos de prestigio social y generar patrones de comportamiento en el resto de estratos sociales. La metodología utilizada se basa en una encuesta de 27 preguntas aplicada a una muestra de 775 estudiantes de segundo de bachillerato de catorce institutos de cinco poblaciones catalanas: Barcelona, Castelldefels, Igualada, Salou y Sort. Este cuestionario contiene elementos referentes a los usos del catalán y el castellano en determinados contextos, formales e informales, para intentar detectar si se produce una distribución desigual del catalán y el castellano según la situación comunicativa. El objetivo es confirmar si una de las dos lenguas se relaciona con los ámbitos formales y la otra con los informales. La encuesta se completa con un conjunto de ítems que inciden específicamente en la cuestión del prestigio sociolingüístico. Los datos se han analizado globalmente y según diferentes variables (lugar de nacimiento, lengua familiar, población de estudio de los informantes, lugar de nacimiento de los progenitores, años en Cataluña de los progenitores, género, tipo de estudio, carácter del instituto y estudios de los progenitores) con el objetivo de detectar cuáles son más favorables a cada una de las lenguas. En cuanto a los resultados obtenidos, hay que decir en primer lugar que el prestigio sociolingüístico se ha mostrado como un concepto operativo en la mayor parte de la muestra. También hay que señalar que la lengua más prestigiosa entre la población de segundo de bachillerato en Cataluña es el catalán, aunque han aparecido algunas lagunas en determinados contextos (cine y literatura). En conjunto, se observa que este ámbito formal, el de los estudios postobligatorios, manifiesta un mayor nivel de catalanización lingüística que el del resto de la sociedad. Por último, hay que decir que las variables que han mostrado mayor significación estadística en el momento de determinar diferencias entre los valores asignados al catalán y el castellano son, por este orden, el lugar de nacimiento de los progenitores de los informantes, la lengua familiar y la población donde estudian los encuestados.This thesis belongs to the area of sociology of language and attempts to analyze the uses and sociolinguistic prestige of Catalan and Spanish in Catalonia. Data was collected among students of second year of post-obligatory secondary education (batxillerat) because this group will mainly oriented towards pursuing a university degree, which in the future should enable them to obtain socially prestigious jobs that might be likely to become patterns of behaviour subject to imitation by members of other social groups. The methodology used is based on a survey with 27 questions applied to a sample of 775 students of second year of batxillerat in 14 schools of 5 Catalan towns: Barcelona, Castelldefels, Igualada, Salou and Sort. The survey included elements referred to the uses of Catalan and Spanish in certain contexts, formal and informal, in order to find out whether how the use of both languages is distributed according to geographical location and communicative situation. The main goal is to detect whether one of the languages is more associated with formal contexts whereas the other is restricted to informal ones. The survey is completed by a set of items that specifically deal with sociolinguistic prestige. The data were analyzed globally at first, and then considering each individual independent variable: place of birth, family language, location of school, place of birth of parents, years in Catalonia of parents, gender, area of studies, type of school (public or private) and level of studies of parents. Comparisons were established between the results for each language taking into account each of these variables. As for the results obtained, sociolinguistic prestige appeared to be a useful concept, as supported by a majority of the surveyed participants, and Catalan was perceived as the most prestigious language in Catalonia, in spite of some contexts (i.e., cinema and literature) in which Spanish was portrayed above Catalan. In general, students in post-obligatory education assigned greater value to Catalan than other social sectors. The variables that produced more statistically significant differences between the values assigned to Catalan and Spanish were: place of birth of parents, family language and school location