Advisors and groups: essays in social decision making

The three chapters of this thesis investigate social aspects of judgment and decision making. Chapter One analyses the consequences of making decisions based on predictions of future well-being, and the conditions under which advice can improve these decisions. It shows that an interaction between errors in affective forecasts and the choice process leads to suboptimal decisions and disappointment, and establishes conditions under which advice reduces these effects. The second chapter investigates the boundaries of the result that eliciting more than one estimate from the same person and averaging these can lead to accuracy gains in judgment tasks. It reveals that the technique works only for specific kinds of questions, and people are reluctant to average their initial answers when asked for a final estimate. Finally, Chapter Three reviews experimental results regarding individual and small group behaviour in strategic decision tasks and provides a theoretical framework to analyse the observed differences.Aquesta tesi investiga diferents aspectes socials de la presa de decisions. El primer capítol analitza les decisions preses en base a les prediccions del benestar futur, i en quines situacions els consells d’altres persones poden millorar aquestes decisions. Es mostra que una interacció entre el procés de l’elecció i les imperfeccions de les prediccions condueix a decisions subòptimes i a la decepció, i s’estableixen les condicions sota les quals els consells redueixen aquests efectes. El segon capítol investigaels casos en què les persones poden millorar les seves prediccions numèriques donant més d’una estimació i prenent-ne la mitjana. A base d’un experiment, es mostra que la tècnica funciona només amb determinats tipus de preguntes, i que les persones són averses a prendre mitjanes de les seves estimacions inicials quan es pregunta per una estimació final. L’últim capítol revisa els resultats experimentals referents a la presa de decisions estratègiques de la persona individual comparats amb els de la persona que forma part d’un grup reduït i proporciona un marc teòric en el que analitza les diferències que s’observen en el seu comportamen