Construcció de la identitat professional del tutor o la tutora de secundària

La Tesis Doctoral que s’ha realitzat aporta nous elements en la construcció de l’orientació al sistema escolar i en la consolidació i definició competencial dels tutors dels centres de secundària. Els canvis socials comporten una nova realitat a les aules i unes noves necessitats de l’alumnat. Saber què s’ha de fer, com s’ha de fer quan s’ha de fer, per a què s’ha de fer, són qüestions fonamentals per desenvolupar un treball tutorial de qualitat. La construcció de la identitat professional i competencial dels docents en l’àmbit tutorial per donar resposta a aquestes necessitats és fa del tot necessari. La identitat docent s’inicia en la formació inicial del docent i es dona al llarg de tota la vida professional. Aquesta identitat no sorgeix automàticament com a resultat d’un títol professional, ans el contrari, cal construir-la. Una construcció de la identitat professional i competencial que ve donada per una necessitat de donar respostes a situacions que sempre són diferents, a prendre decisions de les quals ningú els ha ensenyat la resposta, a plantejar-se uns valors que condicionaran la resolució dels diferents conflictes; en definitiva, a saber ser autònom i eficaç en el treball tutorial. L’ICE de la UB porta a terme el curs de postgrau “La tutoria i la seva pràctica” per donar resposta a la necessitat formativa del tutor o tutora esmentada anteriorment. El seu inici va ser el curs 2005/06. Aquesta formació és de caire professionalitzador i té per finalitat aprofundir en la construcció professional dels docents com a tutors o tutores de centres educatius en secundària. La construcció professional dels tutors precisa d’una formació estructurada i personalitzada que aporti el canvi d’actituds, l’adquisició de coneixements i el desenvolupament de les habilitats que calguin per ser competent en aquells aspectes necessaris per ser un bon tutor o tutora en el segle XXI. La recerca que es presenta té una doble finalitat, en un primer moment aporta la construcció d’una categorització competencial del tutor o tutora, i en un segon moment avaluar, des dels seus inicis, la proposta formativa, el procés formatiu i els resultats que s’han desprenen en el camp professional. En definitiva, s’ha volgut saber si els tutors i tutores que han realitzat la formació tenen adquirides les competències necessàries per donar resposta a les necessitats professionals com a tutor o tutora del segle XXI. La recerca parteix definint un marc conceptual amb les implicacions socials, educatives i d’orientació en la construcció del marc competencial tutorial. La metodologia emprada ha estat diversa. En la construcció del marc competencial s’ha utilitzat el mètode Delphi amb doble comissió d’experts. Per portar a terme la recerca avaluativa del programa formatiu s’ha utilitzat el model CIPP de Stufflebeam com a model d’avaluació sistèmica, i en concret l’avaluació de producte, s’ha basat en el model d’avaluació de resultats de Kirkpatrick. Els resultats obtinguts han estat molt nombrosos i significatius. La categorització competencial ha estat validada per la comunitat professional i científica. Ha quedat de manifest la importància de certes competències per sobre d’altres, però en definitiva, totes són necessàries per portar a terme la tasca tutorial. S’han recollit un nombre significatiu d’indicadors de resultats d’aprenentatge de cadascuna de les competències. Les dades recollides en la recerca avaluativa del programa formatiu han estat molt amplies i significatives. Destacar que la recerca aporta dades significatives de l’aprenentatge competencial que ha realitzat el professorat de secundària al realitzat el procés formatiu. La formació rebuda pel professorat compensa les diferencies significatives que es donen a la població control en referència a les diferents variables que s’han seguit: gènere, edat, experiència docent, experiència tutorial, etapa educativa, titularitat del centre educatiu, titulació del professorat, àmbit docent i formació permanent. La recerca presenta un capítol de propostes de millora i prospectives.This Doctoral Thesis brings new elements in the construction of the school system orientation and the definition and consolidation of the tutors’ competencies in the secondary education centres. The professional construction of teachers in the tutorship field starts with the teacher’s initial training and it goes all throughout their professional life. The ICE of the UB conducts a graduates’ course named “The tutorship and its practice” to give an answer to the tutors’ need of their ongoing training. It is a course of a professional nature and it aims to go further in helping teachers improve as tutors of secondary education schools. This investigation has a dual purpose: in the first place to categorize the competences a tutor should have and secondly to evaluate the training programme, the training process and the results obtained in the professional field. It starts with the definition of the conceptual framework with the social, educational and of guidance implications in building the tutor’s competencies framework. The methodologies used have been diverse. The Delphi method with double jury of experts has been the one used in the building of the competencies framework. The Stufflebeam’s CIPP method has been used to carry out the evaluation-research of the training programme, as a systemic evaluation model; finally, to specifically evaluate the product, the Kirkpatrick’s results’ evaluation model has been employed. The results obtained have been very numerous and significant. The categorization of competencies has been validated by the scientific and professional community. An important number of indicators of the training results of each competency has been obtained. The data collected in the research of the educational programme have been very extensive, evaluative and meaningful. Note that the search brings significant data of the competence learning to perform the training process. The training received by teachers makes up for the significant differences that occur in the control group regarding the different variables followed: genre, age, teaching experience, tutorial experience, education, ownership of the educational centre, teachers’ qualifications, teaching field and permanent training. The research includes a chapter of suggestions for improvement and forward-looking proposals