L’emergència del diàleg disciplinar com a oportunitat per incorporar la complexitat en l’educació científica

La recerca planteja com a fenomen d'estudi la problemàtica associada a la hiperspecialització del coneixement en disciplines i pretén reflexionar entorn a la diversitat de modalitats de relació entre disciplines. Des d'aquest marc la recerca proposa el diàleg disciplinar com a model d'articulació de disciplines per afavorir un coneixement savi i compartit i propulsar un ensenyament i aprenentatge de les ciències que contempli la complexitat dels fenòmens del món i la diversitat de mirades. La tesi proposa l'emergència del diàleg disciplinar com un concepte que afavoreix introduir els principis de la complexitat en la pràctica educativa i afavorir l'ambientalització del currículum. En el seu marc teòric pren com a referent el concepte d'illots de racionalitat interdisciplinars plantejats per l'equip de treball de Gerard Fourez. Un marc epistemològic que permet orientar la conceptualització i caracterització de l'emergència del diàleg disciplinar des de la idea de xarxa, escala i contínum. Elements claus del diàleg disciplinar que permeten orientar i reformular l'ensenyament i aprenentatge de les ciències experimentals. La investigació opta com a modalitat de recerca per l'avaluació de programes i té com a objecte d'avaluació l'assignatura de didàctica de les ciències experimentals de la formació inicial de mestres de la Facultat de Ciències de l'Educació (UAB). La tesi proposa un instrument d'avaluació de la presència del diàleg disciplinar i seguidament s'aplica aquest instrument als treballs de l'alumnat i als grups de treball. Els resultats i les conclusions de la recerca s'orienten per una banda al disseny de l'instrument que permet avaluar el programa i per altra a la incorporació de l'emergència del diàleg disciplinar en l'assignatura de didàctica de les CCEE en formació inicial de mestres. En referència a l'instrument d'anàlisi es mostra com els conceptes de xarxa, escala i contínum esdevenen orientadors per a analitzar i representar dades quan es pretén incorporar els principis de la complexitat. En quan al diàleg disciplinar els resultats indiquen que la seva emergència es produeix quan es donen unes condicions i uns processos que l'afavoreixen. Des d'aquesta perspectiva incorporar la complexitat com un canvi de regles en la interpretació als fenòmens del món esdevé una via d'incorporar l'emergència del diàleg disciplinar en la formació inicial de mestres com un instrument metodològic i un contingut a aprendre. El treball d'investigació conclou que el plantejament de l'emergència del diàleg disciplinar esdevé una via per a construir illots de racionalitat interdiscplinars en la intervenció educativa. Un escenari que obra noves propostes i dóna èmfasi en la visió dialògica de l'ensenyament i aprenentatge de les ciències experimentals.The research takes as the study phenomenon the problems related to the overspecialisation of knowledge into disciplines, and aims to reflect on the diversity of types of relationships between disciplines. From this framework, the research proposes the discipline dialogue as a model to articulate disciplines to promote shared and wise knowledge, and to propel the teaching and learning of science that considers the complexity of the world phenomena and the diversity of viewpoints. The research proposes the emergence of discipline dialogue as a concept that helps to introduce the principles of complexity in educational practice and promote the greening of the curriculum. In its theoretical framework takes as reference the concept of interdisciplinary islands of rationality posed by the team of Gerard Fourez. It is an epistemological framework that guides the characterization and conceptualization of the emergence of discipline dialogue from the idea of network, scale and continuum. Key elements of the discipline dialogue that guide and reformulate the teaching and learning of experimental sciences are discussed. The research is a programs evaluation research and has evaluated the subject of science teaching in teachers’ initial training of the Faculty of Educational Sciences (UAB). The thesis proposes a tool for assessing the presence of discipline dialogue, and then applies this instrument in the students’ individual and collective work. The results and conclusions of the research are oriented on the one hand towards the design of an instrument that can evaluate the subjects program, and on the other on incorporating the emergence of discipline dialogue in the subject of science teaching in teachers’ initial training. Referring to the instrument of analysis it shows how the concepts of network, scale and continuum become a guidance to analyze and represent data when the aim is to incorporate the principles of complexity. Regarding discipline dialogue results indicate that the emergency occurs when there are the conditions and processes to favor it. From this perspective, including the complexity and changing rules in interpreting the phenomena of the world becomes a way of incorporating the emergence of discipline dialogue in teachers’ initial training as a methodological tool and a learning content. The research concludes that the approach to the emergence of discipline dialogue becomes a way to build interdisciplinary islands of rationality in education. It is a scenario that opens the door to new proposals and that emphasizes the vision of dialogic teaching and learning of experimental sciences