Dona i literatura en els anys trenta: la narrativa de les escriptores catalanes fins a la guerra civil

Aquesta tesi s’inicia amb una panoràmica de la literatura d’autora a la Catalunya dels anys vint i trenta del segle XX, en la qual s’emmarquen seguidament, en un doble zoom expositiu, tant l’estudi de l’obra narrativa i la recepció crítica de sis de les set principals novel·listes del període com el repàs de la trajectòria completa de la setena i més important, Mercè Rodoreda. En la primera part, la dialèctica fonamental entre tradició i modernitat i l’accés generalitzat de la dona al consum i a la producció culturals, en el context específic del nostre país, constitueixen el teló de fons sobre el qual es descriu el mapa que dibuixen un sector puixant del públic (l’anomenat públic femení) i un nombre considerable d’escriptores, l’activitat de les quals resulta impactant: més de sis centenars de dones conreen tots els àmbits genèrics (poesia, traducció, literatura infantil, teatre i prosa), i estenen la seva activitat cap als espais del periodisme, les conferències, les associacions i entitats, l’acció social o la militància política. Les dades quantitatives es combinen amb la reflexió entorn d’alguns aspectes especialment rellevants (el concepte de feminisme ben entès, la creació d’una tradició femenina, el debat entorn de l’art i la moral, etc.) per exposar els components fonamentals d’aquest fenomen complex i suggerir vies de recerca en relació amb aquesta part poc coneguda de la literatura catalana contemporània. En la segona part, s’analitzen els contes i les novel·les de Maria Teresa Vernet, Carme Montoriol, Rosa Maria Arquimbau, Anna Murià, Elvira Augusta Lewi i Aurora Bertrana; la qüestió de la condició femenina és l’eix central d’un seguiment diacrònic que se centra en les quatre primeres i considera les dues darreres com a casos especials dins del grup. Els coms i els perquès del reconeixement i la valoració amb què van comptar totes, al costat dels textos, proven que aquestes autores són responsables de la producció incipient d’una novel·la femenina moderna (en el sentit d’encarada a la nova problemàtica de les dones catalanes del segle XX) i que la seva promoció tenia un sentit estratègic clar. Els relats, la recepció que van tenir i les figures mateixes de les escriptores configuren un entramat polièdric situat al cor de l’esforç per modernitzar la realitat social, cultural i literària de Catalunya, equiparar-la amb Europa i fer realitat un determinat projecte de país. Aquest entramat ens parla, així mateix, de les profundes transformacions que estaven afectant la condició de la dona en un món que, obert a les novetats, es resistia alhora a desfer-se dels valors de sempre. En la tercera part, el repàs minuciós de l’etapa inicial de la carrera de Rodoreda demostra la manera com les bases de la seva literatura es perfilen i s’assenten en aquests anys. El relleu d’aquesta escriptora ve donat per una categoria que es manifesta des del principi malgrat les marrades i els productes no aconseguits. Des del compromís profund amb el propi temps, l’autora busca una via literària efectiva sobretot a través de la novel·lística (en la pràctica simultània del gènere i la seva paròdia, des de l’enllaç amb la tradició i entroncant amb la modernitat); però la seva recerca, alhora, pren un nombre considerable de formes i es manifesta en àmbits complementaris en la mesura que respon tant a uns certs plantejaments personals com a unes necessitats compartides, a un determinat context cultural. Al costat de les seves quatre primeres novel·les, així, hi ha el conte, el teatre, la literatura infantil, l’assaig, la crítica el periodisme i les entitats. Aloma, acabada el 1936 i tota una fita col·lectiva, esdevé el corol·lari d’un periple primigeni sense el qual no s’explica el que vindria després.This thesis begins with an overview of the Catalan literary production of women between the 20's and the 30's. It then goes through an analysis of the narratives of six of seven outstanding novelists and their critical reception. Finally, it ends up with a complete review of the career of the seventh and most important writer Mercè Rodoreda. In the first part, the fundamental dialectic between tradition and modernity as well as the general access of women in the cultural production and consumption in the specific context of our country, provides the necessary background to describe the map and the situation of an increasing amount of public (female audience) and a considerable number of writers, whose activities shock: more than six hundred women cultivate all genres (poetry, translation, children's literature, theater and prose) and they extend their activities towards other areas like journalism, participating in conferences, creating associations and doing militancy in social or political actions. The quantitative data are combined with the reflection of some relevant aspects (understanding the concept of feminism, the creation of a female literary tradition and a debate about art and morality, etc.) to expose the fundamental components this complex phenomenon and to suggest new lines of research of this unknown chapter of the contemporary Catalan literature. The second part examines the narratives of Maria Teresa Vernet, Carmen Montoriol, Rosa Maria Arquimbau, Anna Murià, Elvira Augusta Lewi and Aurora Bertrana. The female condition is the main question of this diachronic analysis. These authors are responsible for the emerging female literary production due to their recognition. Moreover their promotion had a clear strategic direction. Their stories, the way they were received by the public and the writers themselves represent the effort to modernize the social, cultural and literary reality in Catalonia, as a response to a specific national project, which also aimed to be like some other European realities. This framework also shows the deep changes that were affecting women in a versatile world, opened to new opportunities but stuck to traditional values. The third and final part is a review of the first stage of Rodoreda's career as a writer. It shows how the basis of her corpus are built over these years. From the beginning the author seeks a commitment with her time especially through the novels (the genre and their parody as well as the link between the tradition and modernity). However her research also takes a considerable number of forms and answers to certain approaches to personal needs and the specific cultural context. Beside her first four novels, she also wrote other genres like tales, theater, children's literature, essays, criticism and journalism. Her novel Aloma, completed in 1936, represents a milestone for what she published afterwards