De les expectatives a les relacions: infants, maternitat i atenció a la infància en una Barcelona diversa

Les estratègies parentals d’enculturació són processos adaptatius en base als objectius parentals propis i el context socio-ecològic específic. En la Catalunya actual, les transformacions dels darrers decennis han conduït a l’existència d’una diversitat familiar complexa. Durant els tres primers anys de vida és quan les famílies tenen més opcions per dur a terme estratègies d’enculturació pels seus infants, donat que l’educació formal no és obligatòria ni universal. Però, què sabem de com les dones tenen cura dels seus fills, dels coneixements que tenen per tenir cura dels seus infants y de les pràctiques de criança que utilitzen? Totes les dones segueixen un mateix model de pautes de criança o podem establir diferents models de cures als infants? Quines continuïtats i discontinuïtats hi ha entre les pautes enculturadores familiars i les pautes educatives de les escoles als primers anys de vida? I les experiències dels infants, de quina manera es veuen condicionades? L’objectiu d’aquesta recerca és donar algunes respostes a aquestes qüestions coneixent, descrivint i analitzant diferents contextos i agents enculturadors durant els primers tres anys de vida dels infants a través de la realització d’una etnografia amb observació participant en diferents espais educatius formals i no-formals durant l’etapa 0-3. S’analitzen la literatura i les aportacions teòriques més importants en referència a les etnoteries parentals i pautes de criança associades així com les seves diferències transculturals, i en el cas de societats complexes, les diferències en funció de la classe social, minorització i origen en situació de migració. També s’incideix en les anàlisis de continuïtat i discontinuïtat entre escola i famílies en aquesta etapa educativa. L’anàlisi de les dades etnogràfiques es realitza en tres capítols. El primer, anomenat “Els mons pels nostres dels infants” és una exploració i descripció breu d’algunes de les característiques socio-ecològiques on neixen i inicien el seu desenvolupament els infants que obliga a centrar-se en l’entorn familiar i les institucions educatives formals, és a dir, els contextos on creixen els infants. Es descriuen i construeixen diferents models de maternitat en funció de les experiències narrades per les mares, de les expectatives cap els infants i de les pràctiques de cura afins i es relacionen amb condicions socials i d’origen. D’altra banda es descriuen els centres d’educació formal i no-formal observats, el seu funcionament i organització així com les relacions que s’estableixen al seu sí, per finalment, establir continuïtats i discontinuïtats entre els models de maternitat establerts i els diferents tipus d’institucions educatives. El segon capítol etnogràfic es titula “a l’escola som especialistes en els infants però les mares i pares son especialistes en els seus fills”, focalitzat en els agents: mares i professionals de l’educació. L’aprenentatge, la sociabilitat i la participació son tres aspectes essencials referents al desenvolupament i integració de l’infant i la construcció cap a la ciutadania. Aquí s’analitza com entenen les famílies i com entenen les professionals de l’educació cadascun d’aquests conceptes en concretats a aquesta etapa. Es posa de relleu com son conceptes poc repensats en l’àmbit familiar i sovint naturalitzats, mentre que estan clarament definits en l’àmbit formal de l’educació. El tercer capítol etnogràfic es titula “protagonistes: els infants, especialistes en sí mateixos? I se centra en els infants: en les accions i eleccions que aquests realitzen dins un àmbit formal: els seus comportaments, les seves eleccions amb els companys i amb les persones adultes. Es descriuen i analitzen diferents tipus de maneres d’estar dels infants als centres d’educació infantil, els tipus de resposta que fan a les demandes dels adults, les apropiacions, i les interaccions que estableixen entre ells. Els infants mostren preferències d’interacció que son analitzades en funció del gènere, veterania, origen, i preferència pel tipus de joc alhora que es descriuen alguns elements propis de la cultura infantil. Es posa de relleu les barreres relacionals que l’organització dels grups classe pot tenir en la constitució de les relacions infantils. La tesi aporta dades empíriques en relació a estratègies enculturadores de les mares i la continuïtat i discontinuïtat amb les de les institucions educatives en funció de la classe social i origen així com de la visibilització social que poden fer d’aquestes. La integració dels infants al primer cicle d’educació infantil, però, no està directament relacionada amb el model parental de la família i la seva continuïtat amb el de l’escola, sinó amb d'altres factors com el moment d’entrada a l’escola, l’experiència prèvia o no en institucions educatives, en interactuar amb infants de la mateixa edat o el contacte previ amb la llengua de l’escola, per exemple. En els primers mesos o anys de vida dels infants les desigualtats socials en les relacions (no en les condicions de vida, evidentment) tenen menys influència, i que les institucions educatives públiques ofereixen una oportunitat que, malauradament, no té continuïtat més enllà.Enculturation strategies of parents are adaptive processes based on own parental ethnotheory and socio-ecological context. Catalonia have a complex society with an enormous family diversity. School is compulsory for six years and almost all children are schooled to three years. The three first years of life of their children, parents can choose enculturation strategies according to their preferences and possibilities. What we know about care practices of mothers and mothering strategies? What we know about the diversity knowledges on care of mothers? Which continuities and discontinuities are there between family practices and school practices in first years of children? And children experiences, how are conditioned? The objective of this research is to answer these questions with knowledge, description and analysis of some enculturation contexts and agents in first years. This research is based on ethnographic methods, with fieldwork in public childcare services and kindergartens. We analyze the most important theoretical contributions in reference to parental ethnotheories and childrearing patterns in cross-cultural research and, in complex societies, we explore the theoretical knowledge about the differences and similarities in childrearing patterns according to social class, minorities and migrant collectives. We also focus in the analysis of continuity and discontinuity between school and families in this educational stage. The ethnographic data are distributed in three chapters. The first one, called Worlds for our children, is a description of some socio-ecological characteristics of the contexts where children grow: family and public childcare services and kindergartens. We construct and describe three models of motherhood according the narratives of the mothers, their experiences, their expectations towards children and their childcare practices in order to social class and ethnicity. We describe the kindergarten and public care services settings. Educational institutions shared goals, but the analysis provides differences in the organization and the relationships between professionals and between professionals and other agents. Research notes and establishes continuities and discontinuities between educational institutions and the different models of motherhood. The second chapter, called “teachers are specialists in children but parents are specialists in their children”, is focused on agents: mothers and teachers. Learning, sociability and participation are three essential aspects regarding the development and integration of children and building towards citizenship. Mothers and teachers understand these concepts in a different way. These concepts are not reconsidered in the family and are often naturalized however, are clearly defined within formal education and in teachers practices. The third chapter, called “actors: children, specialists in themselves?”. This chapter is focused on actions and choices of children in kindergarten: their behavior and their choices with peers and adults. The research defines different types of behavior of the children in the school and it examines the type of response that children make to the demands of adults, appropriations, and interactions between peers. Children have relational preferences and these are analyzed based on sex, veteran status, national origin, and preference for type of game; we describe some characteristics of children's culture. We suggest the relational barriers that the organization of class groups may have in establishing relationships between peers and their inclusion. The thesis provides empirical evidence regarding enculturation strategies of mothers and continuities and discontinuities with schools according to social class and origin. The integration of children in the first year of kindergarten, is not directly related to the parental model and family background but with other factors as previous schooling, previous socialization with peers, or knowledge of the language of the school. In the first months or years of life of children social inequalities have less influence in relationships and public kindergarten offer a chance relationship, unfortunately, has continued in subsequent stages of education