Lleida en la guerra civil espanyola (1936-1939)

L'estudi d'una ciutat del Ponent català durant els anys de la guerra civilespanyola era una tasca que encara estava per emprendre. Als ciutadans de laCatalunya occidental els hi va tocar viure durant el període 1936-1939 gairebé totesles experiències possibles d'aquella etapa. En la seva capital, Lleida, l'exèrcit vaparticipar en la revolta del mes de juliol de 1936 amb la col·laboració de la guàrdiacivil i de sectors civils que creien possible una solució violenta a la crisi d'hegemoniasocial que patia l'estat espanyol, com estava passant en altres països d'Europa.Com a reacció al fracàs de la revolta, en bona mesura condicionat per laderrota dels rebels a Barcelona, es va desencadenar una revolució social contra la queles autoritats republicanes es van mostrar incapaces de reaccionar, com tampoc hohavien sabut fer contra els sollevats. La revolució, que va afectar la vida institucional,política, econòmica i judicial dels lleidatans, multiplicà els centres de poder per tot elpaís i generà unes pràctiques violentes en les que el component de classe i anticlericaltingueren un paper central.La manca de consens entre les forces polítiques de la rereguarda republicana,l'evolució de la guerra i la poca maduresa d'un projecte revolucionari que esdesencadenà de manera espontània expliquen el seu col·lapse. Per altra banda, i amesura que la guerra s'allargava, es començaren a patir problemes en la distribucióde proveïments, agreujats per l'arribada de refugiats de la resta d'Espanya, i a notarels efectes directes de les accions militars traduïdes en durs atacs aeris.En aquestes condicions s'inicià la primavera de 1938, l'exèrcit franquistatrencà el front aragonès i ocupà una part important de les províncies de Lleida i deTarragona. L'estabilització del front seguint els rius Segre i Noguera Pallaresa des del'abril fins el Nadal deixà aquestes terres en primera línia de foc i, per tant, sota eldomini directe de l'exèrcit. Durant l'últim any de guerra els lleidatans van conèixerdirectament els principis del que seria l'estat franquista a partir de 1939.Centrar l'estudi d'aquestes etapes en un espai reduït, la ciutat de Lleida, peròsense oblidar en cap moment els problemes d'abast general que marquen la històriadel país i d'Europa, ha permès a l'investigador fixar millor l'atenció en lesexperiències vitals dels que patiren aquests esdeveniments.Estudiar una ciudad del Poniente catalán durante los años de la guerra civilespañola era una labor que aún estaba por hacer. A los ciudadanos de la Catalunyaoccidental les tocó vivir en el período 1936-1939 prácticamente todas lasexperiencias posibles de aquella etapa. En su capital, Lleida, el ejército participó enla revuelta del mes de julio de 1936 con la colaboración de la guardia civil y desectores civiles que creían posible una solución violenta a la crisis de hegemoníasocial que sufría el estado español, como estaba pasando en otros países de Europa.Como reacción al fracaso de la revuelta, en buena medida condicionada por laderrota de los rebeldes en Barcelona, se desencadenó una revolución social contra laque las autoridades republicanas se mostraron incapaces de reaccionar, comotampoco lo habían sabido hacer contra los sublevados. La revolución, que afectó lavida institucional, política, económica y judicial de los leridanos, multiplicó loscentros de poder por todo el país y generó unas prácticas violentas en las que elcomponente de clase y anticlerical tuvieron un papel central.La falta de consenso entre las fuerzas políticas de la retaguardia republicana,la evolución de la guerra y la poca madurez de un proyecto revolucionario que sedesencadenó de manera espontánea explican su colapso. Por otra parte, y a medidaque la guerra se alargaba, se comenzaron a padecer problemas en la distribución delos abastecimientos, agravados por la llegada de refugiados del resto de España, y anotar los efectos directos de las acciones militares traducidas en duros ataques aéreos.En estas condiciones se inició la primavera de 1938, el ejército franquistarompió el frente aragonés y ocupó una parte importante de las provincias de Lleida yde Tarragona. La estabilización del frente siguiendo los ríos Segre y NogueraPallaresa desde abril hasta Navidad dejó estas tierras en primera línea de fuego y, portanto, bajo el dominio directo del ejército. Durante el último año de guerra losleridanos conocieron directamente los principios de lo que sería el estado franquista apartir de 1939.Centrar el estudio de estas etapas en un espacio reducido, la ciudad de Lleida,pero sin olvidar en ningún momento los problemas de ámbito general que marcan lahistoria del país y de Europa, ha permitido al investigador fijar mejor la atención enlas experiencias vitales de los que sufrieron estos acontecimientos.An essay about a city of the Catalan West during the civil war years is a task that hasnever been undertaken. During the years from 1936 to 1939 the inhabitants of thewestern Catalonia had to live almost all the possible experiences of that period. In itscapital, Lleida, the army took part in the riot of July 1936, in the collaboration withthe Civil Guard and with civilian sectors that believed a violent strategy would be ananswer to the social hegemony crisis the Spanish state was suffering, like it washappening in other European countries.As a reaction to the failure of the riot, in great part due to the defeat of the rebels inBarcelona, it started a social revolution against which the republican authorities wereunable to react, just like it happened with the rebels. The revolution, which affectedthe institutional, politic, economic and judicial life of the inhabitants of Lleida,increased the number of centres of power throughout the country and caused a seriesof violent methods in which the class and anticlerical component had the main role.The lack of accord among the political forces of the republican rearguard, theevolution of war and the lack of wisdom of a revolutionary project that set offspontaneously are mainly the reasons of its collapse. On the other side, and as the warprolonged, they started to suffer some problems of supplies distribution, worsened bythe arrival of refugees from the other regions of Spain, and also the directconsequences of the military actions that entailed harsh air raids.In theses conditions comes the spring of 1938, when the pro-Franco army broke theAragonese front and occupied an important part of the provinces of Lleida andTarragona. The station of the front along the rivers Segre and Noguera Pallaresa fromApril to Christmas, left these lands on the front line and therefore, under the directauthority of the army. During the last year of the war the inhabitants of Lleida got toknow the beginnings of what it would be the pro-Franco state from 1939.Focusing this essay in a limited area, the city of Lleida, but without forgetting in anymoment the problems with a general range and which mark the history of the countryand of Europe in those moments, has enabled the researcher to draw his attention tothe essential experiences that caused these events