Consequences of parental divorce and family structure on children's outcomes in European societies: individual, cohort and country explanations

The aim of this dissertation is to expand the European literature on the effects of parental divorce and family structure on children's well-being, paying special attention to micro and macro-level explanations. In chapter one is analyzed the mediating and moderating role of family income, parental supervision and children's psychological problems on the effect of parental divorce on children's educational level in the United Kingdom. In another chapter is studied the mediating and moderating role of several types of family's resources on arriving late for school in seventeen western countries. In the other three chapters, the hypothesis of whether the impact of parental divorce on children's well-being decreases when it becomes more common and society becomes more adapted to it is tested. Two strategies are used to test this hypothesis: 1- comparing the effect of parental divorce and family structure on parent-child contacts and on arriving late for school between countries and; 2- comparing the effect of parental divorce on adult-children psychological well-being between two Swedish generations. No evidence in favour of the hypothesis mentioned above is presented in this dissertation. Taking into account these findings, several innovative policies for helping children and families are suggested in the conclusion.L'objectiu d'aquesta tesi és ampliar la literatura europea sobre les conseqüències del divorci i de l'estructura familiar en els fills posant especial èmfasi en les explicacions micro nivell i macro nivell. En el primer s'estudia si els ingressos familiars, la supervisió dels pares, i els problemes psicològics dels fills expliquen o moderen l'efecte del divorci en el nivell educatiu dels fills en el Regne Unit. En un altre, s'analitza si diferents tipus de recursos familiars expliquen o moderen l'efecte de l'estructura familiar en arribar tard a l'escola. En la resta es contrasta la hipòtesi segons la qual les conseqüències del divorci i de l'estructura familiar disminueixen en una societat quan el divorci és més freqüent i aquesta s'ha adaptat més a aquest canvi social. Aquesta es comprova utilitzant dues estratègies: 1- es compara si l'efecte del divorci i de l'estructura familiar en els contactes entre pares i fills i en arribar tard a l'escola en diferents països; 2- s'analitza la magnitud de l'associació entre el divorci dels pares i el benestar psicològic dels fills entre dues generacions sueques. No es troba cap evidència a favor d'aquesta hipòtesi. En la conclusió es proposen diferents polítiques innovadores pels nens i les famílies