Agronomia i agrònoms a la Catalunya de la Il·lustració (1766-1821)

Aquesta tesi estudia el moviment agronòmic a Catalunya durant el període de la Il·lustració. De l'estudi de les fonts consultades es posa de manifest l'existència d'un discurs que tenia com a eixos la potenciació i la modernització de l'agricultura. A partir d'aquesta constatació s'ha bastit una hipòtesi de treball que pretén demostrar que el moviment agronòmic català de la Il·lustració, tot i posseir uns trets específics que el dotaven de personalitat pròpia, va seguir, tant des del punt de vista institucional, humà, com de propostes tecnològiques, les directrius del seu homòleg europeu. El treball es divideix en tres parts. La primera part estudia el context general en el que s'inscriu la recerca. S'hi analitzen en primer terme les evolucions de l'agronomia en els segles XVI i XVII com a antecedent més immediat i com a punt de sortida del que s'esdevindrà durant el segle de les llums. Tot seguit es descriuen els principals eixos del debat agronòmic a l'Europa i l'Espanya de la Il·lustració, marc en el que s'encaixa el cas català. La segona part aborda les qüestions centrals de la recerca: la institucionalització de l'agronomia a la Catalunya il·lustrada. El primer capítol està dedicat a la Direcció d'Agricultura de la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona I el segon aborda la creació i els primers anys de l'Escola d'Agricultura i Botànica de la Junta de Comerç de Barcelona.La tercera part analitza i exposa les propostes tècniques i metodològiques que les institucions i els agrònoms estudiats van propugnar. S'hi presenten dos grans subapartats: un que aborda les propostes entorn dels conreus i l'altre que tracta les iniciatives tecnològiques. En aquesta part del treball s'estudien aspectes com la introducció de nous conreus, el perfeccionament de cultius com la vinya i les estratègies d'intensificació productiva com els adobs o la maquinàrua agrícola.El treball es clou amb una anàlisi del paper del bosc i la seva explotació en relació amb l'activitat agrícola. En aquest capítol es fa un repàs a les idees que sobre el bosc es tenien durant el període estudiat i com aquestes idees van concretar-se entre els agrònoms catalans.Pel que fa a les realitzacions concretes de les propostes dels agrònoms estudiats, el lector no trobarà massa exemples que les certifiquin. L'objectiu d'aquesta recerca ha estat estudiar la literatura agronòmica generada i no tant la plasmació concreta del que s'hi proposava. D'aquí la focalització en els trets més teòrics del que va representar el moviment agronòmic i agrícola del segle XVIII a Catalunya. La novetat d'aquest treball estriba en posar de relleu l'existència d'un moviment de naturalesa científicotècnica que es va produir paral·lelament a les tan estudiades transformacions del camp català del XVIII. Un moviment que sense ser una especificitat pròpia de la societat catalana del moment si que va representar tot un estat d'opinió i un desig de transformació des dels pressupostos de la renovació científica i tècnica. Temes com l'ensenyament de l'agricultura, la invenció de noves màquines agrícoles, els nous mètodes de conreu o la lluita fitosanitària són algunes de les matèries que el lector trobarà en les pàgines d'aquest treball.This thesis studies the agronomic movement in Catalonia during the period of the Enlightenment. A study of the sources mentioned in the bibliography clearly shows the existence of a speech whose core ideas were the promotion and modernisation of agriculture. Starting from this observation, a working hypothesis has been built up which plans to demonstrate that the Catalan agronomic movement of the Enlightenment period, though it possessed certain specific features which gave it its own identity, followed the guidelines of its European counterpart from the institutional, human and also technical point of view.The work is divided into three parts. The first part studies the general context in which the research is set. The evolution of agronomy in the 16th and 17th century is analysed in the first place both as the most immediate antecedent and also as the starting point of what would take place during the 18th century. Then the core points of the agronomic debate in Europe and Spain during the Enlightenment are described to give a framework to the case of Catalonia.The second part approaches the central questions of the research: the institutionalisation of agronomy during the Enlightenment in Catalonia. The first chapter is dedicated to the Direcció d'Agricultura (Director of Agriculture ) of the Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona ( the Royal Academy of Natural Science and Art of barcelona). The second chapter deals with the setting up and early years of l'Escola d'Agricultura i Botànica de la Junta de Comerç (the School of Agriculture and Botany of the Chamber of Commerce of Barcelona).The third part details and analyses the technical and methodological proposals which the institutions and the studied agronomists advocated. Two major subsections are presented: one talks about the proposals concerning crops and the other deals with technological initiatives. In this part of the work, aspects such as the introduction of new crops, the perfecting of plants such as the vine and strategies for intensive production like fertilisers and agricultural machinery are studied. The study ends with an analysis of the role of the woods and their exploitation in connection with agricultural activity. This chapter includes a summary of the ideas about the woods which were held during this period and how these ideas became more specific among Catalan agronomists.The reader will not find many examples to confirm specific work / experiments carried out by the studied agronomists. The aim of this research has been the study of the literature written about agronomy and not the actual carrying out of the projects. Therefore this work focuses on the most theoretical features of the agronomic movement and agriculture in Catalonia in the 18th Century.What is new about this work is that it clearly shows the existence of a scientific and technological movement which developed parallel to the often studied transformations of the Catalan countryside in the 18th Century. Although this movement was not specific to the Catalan society of the time, it did represent a current of opinion and a desire to transform within the budgets of scientific and technical renovation. Subjects like the teaching of agriculture, the invention of new agricultural machinery, new methods of farming or the fight to prevent plant diseases are some of the things that the reader will find in the pages of this work