urBANALització. La producció residencial de baixa densitat a la província de Barcelona 1985-2001

La tesi doctoral planteja una anàlisi i una avaluació territorial del creixement de l'habitatge unifamiliar a la província de Barcelona durant un període de 17 anys, tot diferenciant els llindars d'especialització del paisatge residencial a partir de la localització d'habitatges aïllats i adossats a diferents municipis. La tesi demostra que, tot i que el fenomen de l'habitatge unifamiliar no és nou a la regió de Barcelona, des de finals dels anys vuitanta adquireix una dimensió nova en funció de l'escala territorial i el volum de les produccions, d'una banda, i en tant en quant es tracta en una gran part d'habitatge principal i no secundari, d'una altra. La tesi para una especial atenció a detectar quins municipis s'han especialitzat més en aquest tipus d'habitatge i diferencia entre els llocs que bàsicament han produït habitatge aïllat o adossat de forma clara; els llocs que han combinat aquestes dues tipologies d'habitatge unifamiliar; i els llocs que han produït simultàniament habitatge adossat i habitatge en bloc, dues tipologies gens incompatibles als municipis de major grandària. La tesi demostra igualment que s'ha esdevingut una substitució dels territoris que han acollit aquests creixements residencials que han passat de ser municipis metropolitans més propers a la ciutat central a ser ciutats mitjanes i viles de segona i tercera corona metropolitanes, tot configurant un model territorial fortament orientat vers la dispersió.Finalment, la tesi planteja que el desenvolupament de la urbanització dispersa a la regió de Barcelona no s'ha d'explicar només com el resultat de la 'fugida' de la ciutat de famílies amb recursos que volen viure més a prop de la natura en cases unifamiliars. Al costat d'aquest grup de població, hi hauria tot un gruix de famílies que podrien, i en molts casos voldrien, viure en zones urbanes compactes però que, a causa del diferencial de preus de l'habitatge entre ciutats metropolitanes, acaben finalment accedint a l'habitatge adossat de grandària petita en zones més llunyanes. D'aquesta manera, la tesi planteja com les causes de la suburbanització accelerada no són únicament de tipus cultural i vinculades a la percepció de l'habitat sinó que tenen molt a veure amb el funcionament dels mercats de compra i els llindars d'accessibilitat de les famílies als parcs d'habitatge metropolitans. La tesi proposa com a conclusió una avaluació d'aquest creixement com molt insostenible no només en termes ambientals i urbanístics sinó també culturals en tant en quant significa l'aparició d'un territori residencial en absolut caracteritzat per la complexitat i la diversitat característiques de la imatge de ciutat mediterrània.This researh analyzes the growth and expansion of the single-family house tipology in the Barcelona region from 1987 to 2001. The main aim of this work is to define clearly different typologies of residencial landscape depending on the type of low-density houses built during the last two decades: detached houses; or terrace houses. The localition patterns of these two different type of single-family houses show how the 311 municipalities included in the analysis have been producing a highly specialized residential landscape orientated towards the detached houses in some cases and to the terrace house in other cases. Despite the fact that the existance of single-family houses is not a new fenomenon in the Barcelona region, the research demonstrates how since the 80's decade the expansion of the low-density residential landscapes have adquired a completely new dimension because of the important amount of dwellings finally built and because of the use of these new houses as the primary house in a majority of cases, and not as a secundary house which was the current trend during the 60's and 70's decades. Apart from focusing on the specilisation levels of the housing parks of the 311 municipalities of the region, the research also demonstrates how this specialisation goes hand in hand with the substitution of the territories that have hosted this type of urban growth. As the quantitave analysis clearly shows, municipalities located in the 2nd and the 3rd ring, quite fare away from the central city and not specifically defined by metropolitan trends, have been substituting during the last decade the municipalities located closer to Barcelona as the places accounting more average growth of single-family houses. The result of this dispersion pattern is a territorial model defined by urban sprawl.Finally, the research work demonstrates that the development of sprawl in the Barcelona region is not only the result of the willing for leaving the city and being closer to natural or non urbanised areas living in a single-family house. As the colleted and produced data show, besides this type of afluent population that leave the city to live in a big house in the countriside there exists another very important group of population that is responsible for sprawl but because of very different reasons: due to the fact of the higher prices of dwellings in more densified urban areas many lower-class families go and live in suburban towns in cheaper terrace-houses because of their less surface and their more external location in relation with Barcelona and the other central cities in the region. In conclusion, housing market evolution can not be forgotten when explaining the causes of urban sprawl.The research proposes in a final part a monitorisation of these development of single-family houses in the majority of municipalities of the Barcelona region both from in environmental and cultural terms. Regarding the environmental approach, this type of urban growth is clearly insustainable when analyzing some parameters as: consumption of land; domestic water consumption; increasing risk of provoked fire in ecologically fragile areas; exponential increase of mobility, trafic flows and number of automoviles. Regarding the cultural approach, this type of urban growth means a new type of residential landscape which is specialised and morphologically homogenious. It is the loss of complexity the main risk that cities in the Barcelona region are facing as a consecuence of the intensive development of low-density houses new neighbourhoods