Innovació en el currículum de Ciències Socials i formació del professorat. Una recerca-acció

Aquesta investigació concilia la innovació curricular, la investigació educativa i la formació del professorat de Ciències Socials de secundària. És una mostra d'una línia de treball que pretén generar un canvi, innovar, en les pràctiques educatives d'aula per tal d'adaptar l'ensenyament i l'aprenentatge de les Ciències Socials a les necessitats dels nous contextos. Pretén donar resposta a preguntes com: quina és la millor manera de treballar a l'aula per aconseguir un bon aprenentatge en Ciències Socials? Com pot el professorat de Ciències Socials fer bones pràctiques? Com es pot formar un professor o una professora de secundària "sentint" que es forma? Com pot, el professorat, fer seu el bagatge teòric d'una innovació?La investigació ha estat possible gràcies a la col·laboració de Diàleg 9, un equip de 9 persones d'especialitats diferents en el camp de les Ciències Socials, que treballant a l'ESO i el Batxillerat van acceptar de bon grat fer innovació curricular a les seves aules. Per tal d'assumir el marc teòric de la línia d'investigació que sobre conceptes socials clau han fet Benejam, Batllori o Casas es va dissenyar un curs de formació i ha estat la seva col·laboració i cooperació quotidianes que han permès fer la investigació mentre tots hi apreníem a fer "bones pràctiques" educatives.La tesi consta de dues parts. En la primera es fa descripció de tot el procés per tal que el lector pugui situar-se en el context de la investigació; s'hi justifica la recerca, al·ludint especialment a raons que es sustenten en la voluntat, tant de la investigadora com de l'equip que és investigat, per ensenyar la comprensió i el compromís des del desig de treballar en col·laboració. En aquesta primera part també s'hi exposa i justifica la metodologia emprada i finalment s'hi exposen les bases teòriques, per una banda aquelles que donen sentit a la innovació curricular i per l'altra aquelles sobre les quals es fonamenta la pròpia investigació.La segona part té dos grans capítols; en el primer (el núm. 6 de la tesi) s'hi exposa i justifica la innovació curricular a l'entorn de dos conceptes socials clau _conflicte i poder_, d'unes habilitats cognitivolingüístiques concretes (definir, narrar, descriure, explicar, justificar i argumentar), d'unes habilitats socials i d'unes estratègies d'ensenyament i aprenentatge, entre les quals destaca el treball en equip i el debat. També s'exposa, explica i justifica el projecte de formació, que es va elaborar per tal d'assumir el marc teòric de la innovació, es fa descripció de tot el succeït i s'analitzen i interpreten els resultats de la seva implementació. En el segon capítol d'aquesta segona part (capítol 7 de la tesi) es fa descripció de la intervenció didàctica, concretant els cursos, l'alumnat, el context concret de cada unitat didàctica, etc. Finalment s'analitzen i interpreten els resultats de la intervenció didàctica.S'ha procedit a elaborar la recerca a través d'una metodologia qualitativa perquè s'ha pretès fer investigació educativa no pas partint de la racionalitat tècnica o instrumental sinó d'una racionalitat humana que fa ús de la raó sensible, aquella que permet tenir present el que en la modernitat se n'ha dit raó però que també contempla el sentiment i l'emoció. D'altra banda, tenint present que l'objecte de la investigació era captar i reconstruir el significats de processos, comportaments i accions que es desenvolupen en un entorn social concret, l'escola, l'aula, calia mantenir una orientació concreta i holística, per tal d'evitar parcel·lar en excés la realitat. En la sistematització de la informació s'ha utilitzat un procediment més inductiu que deductiu perquè la reconstrucció del que s'ha esdevingut en el camp objecte d'estudi i en el temps que ha durat la recerca no ha estat de fàcil anàlisi i sí de difícil teorització. En tot moment s'ha maldat per mantenir el rigor i l'objectivitat de la recerca, tasca gens fàcil perquè la doble condició de companya de feina i d'investigadora ha obligat a aplicar una triangulació múltiple, temporal, de subjectes i de mètodes. Finalment, per encarar la innovació i la investigació sense deixar d'actuar com a docent, ha estat molt útil l'ús de mètodes d'investigació-acció (Carr, Elliott, Kemmis, Stenhouse) que permeten conciliar teoria i pràctica.De les conclusions de la investigació se'n desprèn un model de formació permanent diferent als que s'han dissenyat fins ara i es demostra que el model ajuda el professorat de Secundària a fer "bones pràctiques", perquè li permet assumir amb facilitat el nous referents teòrics de la innovació, al mateix temps que s'assegura un bon aprenentatge per part de l'alumnat. El model proposat suposa per fer néixer la necessitat i la voluntat de formar-se d'aquells que es formen. La demanda, nascuda en el si del col·lectiu de docents que es vol formar, elimina resistències internes, crea clima d'equip, suposa satisfacció personal, predisposa a la innovació, facilita posseir un projecte curricular compartit i adaptat a l'entorn, millora del clima relacional i permet convertir el lloc de treball en un lloc d'aprenentatge i de professionalització.This research conciliates curriculum innovation, educational research and Secondary teacher training in Social Sciences. It examines a working line which pretends to generate a change, innovate, in the educational methods in the classroom in order to adapt the Social Science teaching and learning process to the needs of the new contexts. Its aim is to answer questions such as: what is the best way to work in the classroom in order to achieve a good learning process in Social Sciences? How can the Social Science teaching staff obtain 'good practices'? How can a secondary teacher be trained 'feeling' that is being trained? How can the teaching staff assume the theoretical knowledge of an innovation?The research has been carried out thanks to the collaboration of Diàleg 9, a team of 9 people from different specialities within the Social Sciences area, working in ESO (Secondary Education) and Batxillerat (General Certificate of Education), who accepted with pleasure to innovate in their classrooms. In order to assume the theoretical framework of the research line based on key social concepts studied by Benejam, Batllori or Casas, a training course was created and their every day cooperation made the research possible while we all learned to implement 'good educational practices'.The thesis consists of two parts. The first part describes the whole process for the reader to be situated in the research context. The research is justified, mentioning reasons based on the wish, both of the researcher and the team which is studied, to show the comprehension and the compromise from the desire of working in cooperation. In the first part the methodology used is also exposed and justified and finally theoretical bases are examined: on the one hand, the ones that are used in the curriculum innovation and on the other hand, those on which the research process is based.The second part is composed of two big chapters: in the first chapter (Thesis, chapter 6) the curriculum innovation is expounded and justified grounded on 2 social key concepts (conflict and power), on specific cognitive linguistics skills (definition, narration, description, explanation, justification and argumentation), on social skills and on teaching and learning strategies, among which teamwork and debate stand out. The formation project, which was elaborated to assume the theoretical framework of innovation, is also presented, explained and justified, and there is a description of all the steps and the implementation outcomes are analysed and interpreted. The second chapter of the second part (Thesis, chapter 7) traces the didactic intervention, specifying the courses, the pupils, the context of every didactic unit, etc. Finally, the results of the didactic unit are analysed and interpreted.The research has been conducted following a qualitative methodology as the purpose was an educational research based not on a technical or instrumental rationality but a human rationality which uses the 'sensitive rationality', taking into account what in modern times is called 'rationality' but also containing 'feeling' and 'emotion'. Yet, assuming that the objective of the research was to grasp and rebuild the meaning of processes, behaviour and actions which take place in a particular social climate: the school, the classroom; a particular and holistic approach was needed, so as not to divide the reality to excess. As for the systematisation of the information, an inductive process rather than deductive has been used due to the difficulty in the analysis of what has arisen from the subject of study and the duration of the research, which has been difficult to theorize.The rigorousness and the objectivity have always been a major goal of the research, which has not been easy due to the double condition of colleague and researcher, so it has required a multiple triangulation, in time, subjects and methods. Finally, in order to lead the innovation and the research without acting as a teacher, the research-action methods (Carr, Elliott, Kemmis, Stenhouse) which conciliate theory and practice have been very useful.A new model of permanent training can be deduced from the conclusions of the research and it is different from those created so far and it demonstrates that helps the Secondary teaching staff to implement 'good practices', as it easily assumes new theoretical innovation guides, and it also guarantees a good learning process for the pupils.The proposed model fosters the need and wish for training by those who are being trained. The demand, originated within the teaching staff who wants to be trained, eliminates internal opposition, creates team work, entails personal satisfaction, encourages innovation, provides a shared and adapted curriculum project to the environment, improves the relational atmosphere and converts the working place into a learning and professional place