Transfer of knowledge from the lab to the market: The idiosyncrasy of academic entrepreneurs

L'objectiu d'aquesta tesis és enriquir el coneixement sobre la realitat de la transferència tecnològica des de la universitat a Espanya. El treball esta dividit en quatre capítols, el primer resumeix la literatura teòrica sobre les polítiques de les OTRI i la creació de spin-off universitàries. La resta de capítols es concentra de forma empírica en el fenomen de les spin-off universitàries a Espanya. El primer capítol desenvolupa un model senzill que engloba els models previs (models microeconòmics teòrics i complexos) sobre la figura de les OTRI. El primer capítol també presenta catorze implicacions empíriques per futura recerca. La literatura prèvia sobre el fenomen de les spin-off universitàries emfatitza dos problemes. En primer lloc la asimetria de la informació entre l'emprenedor acadèmic i les diferents fonts de finançament (entre elles el capital risc), i en segon lloc els limitats coneixements en gestionar empreses dels emprenedors acadèmics. En aquest sentit, seguint Vohora y altres (2004), aquests problemes son importants per superar les 4 fases crítiques de desenvolupament de les spin-off universitàries. De fet, ells emfatitzen que en cas que les fases critiques no siguin superades durant un període prolongat l'empresa té moltes probabilitats de fer fallida. Per fer front a l'anàlisi de les spin-off espanyoles va ser necessari construir una mostra de spin¬offs i altres empreses tecnològiques a traves d'un complet qüestionari. La mostra final estava composta per 71 empreses (43 de les quals spin-offs). En el capítol 2 s'il·lustra com es va construir el qüestionari. A partir de les dades descriptives es percep que els emprenedors acadèmics tenen major educació formal però menys coneixement en gestionar empreses. En el capítol 3 s'analitza com les característiques dels fundadors de les spin-off universitàries afecta a la superació de les 4 fases crítiques. En particular, es presenta evidencia que les spin-off tenen major facilitat en aconseguir assessorament i fonts públics, també es troba que tenen una major probabilitat en aconseguir capital risc. Però tots els resultats no son favorables a les spin¬off. En concret és remarcable que els fundadors acadèmics necessiten dels coneixements en gestió per poder tenir un bon rendiment. De fet les empreses spin-off amb fundadors inexperts tenen menors tasses de creixement que la resta d'empreses. Una possible solució per aquest grup d'emprenedors acadèmics podria ser aprendre els coneixements en gestió. De fet (Argyris, 1990) proposa que els emprenedors acadèmics aprendran ràpid ja que estan familiaritzats amb el mètode científic. En el capítol 4 es realitza un anàlisis longitudinal per estudiar aquesta possibilitat. S'utilitza un panell no balancejat de 177 empreses (104 spin-offs) a partir de dades del SABI. L'anàlisi permet separar el creixement de l'output en dos components: el creixement dels inputs i el creixement del TFP que pel cas dels emprenedors acadèmics és interpretat com aprenentatge. Els resultats clarament determinen que al inici els emprenedors acadèmics tenen menor productivitat que les altres empreses tecnològiques, però que son capaços de reduir aquestes diferencies i després de dos o tres anys han recuperat la diferencia inicial. A més, aquest és el primer test a la literatura que demostra que el mètode científic es una eina poderosa per aprendre.The goal of this dissertation is to provide knowledge about the reality of the technology transfer from universities in Spain. For that purpose this dissertation is structured in four Chapters, the first one summarizing the theoretical literature around TTO policies and Spin-offs creation and the rest presenting empirical evidence about the phenomenon of University Spin-offs in Spain. The first Chapter develops a general simple benchmark that permits the analysis of the TTO's role and how they produce and commercialize their outputs. In particular, those contributions come from the new advances in the micro economic analysis of TTOs . The first Chapter also presents 14 empirical implications for further research in order to advance in the theoretical field. Regarding to the figure of university spin-offs the existent literature stresses two problems namely the asymmetry of information between academic entrepreneurs and the different sources of capital and the lack of managerial skills of the academic entrepreneurs. In this regard, according to the research conducted by Vohora et al. (2004), those problems are important for overcoming the 4 critical junctures of the development of university spin-offs. In fact they argue that if the critical junctures remain unresolved for a prolonged period of time, the venture will eventually fail. In order to study the aforementioned implications and the critical junctures it was necessary to construct a primary Spanish sample of university spin-offs and a comparison sample of high¬technology independent start-ups. In fact we were able to build a primary dataset with complete information of 71 firms (43 university spin-offs). In the Chapter 2 it is illustrated how the survey has been conducted. It is worth noting that while academic entrepreneurs have higher formal education than independent entrepreneurs, they have less managerial skills. In the Chapter 3 we analyze how the characteristics of the university spin-offs' founders affect overcoming the critical junctures. In particular, we present evidence on the fact that university spin-offs receive more facilities at the founding and these initial advantages seem to be maintained at the moment of receiving public or venture capital funds. Among these results we emphasize the importance on the lack of managerial skills for growing. There is consistent evidence on the fact that the university spin-offs without founders with managerial skills have a lower growth rate than university spin-offs which their founders have those skills and the corporate spin-offs. Although the academic entrepreneurs have growth limitations, organizational learning literature (Argyris, 1990) postulates that they will learn fast as they are familiar to the scientific method. So it is worth questioning empirically whether they are able to learn fast along time. In the Chapter 4 we conduct this analysis. In fact, an unbalanced panel from 1994 to 2005 has been constructed, using SABI, what allows analyzing the learning capacity of academic entrepreneurs. The data contains 104 university spin-offs and 73 independent start-ups. A longitudinal productivity analysis has been performed what allows explaining the output growth in two components: the growth of the inputs and the growth of the TFP which for the case of academic entrepreneurs can be interpreted as learning. The results clearly determine that academic entrepreneurs have lower productivity than their counterparts at the outset but they are able to reduce such differences over time and after a period of two or three years academic entrepreneurs converge. Besides, this is the first test in the literature that shed light to the fact that the scientific method is a powerful tool for generating organizational learning