Neuropsicologia del trastorn obsessiu-compulsiu. Estudi de la influència de variables clíniques i la milloria sintomatològica sobre el funcionament cognitiu

L'objectiu principal d'aquesta tesi va ser estudiar el funcionament cognitiu en pacients diagnosticats de Trastorn Obsessiu-Compulsiu (TOC), així com la possible influència que poden exercir sobre el rendiment cognitiu variables com la gravetat del trastorn, la presència de simptomatologia depressiva, prendre psicofàrmacs o l'evolució del trastorn després de fer un tractament adequat. En el primer treball realitzat amb pacients adults es va avaluar a pacients i subjectes controls sans amb una bateria neuropsicològica que avaluava habilitats visuo-espacials, memòria visual i funcions executives, àrees on pacients amb TOC han mostrat dèficits en altres estudis. Seguint el model neuropsicològic de Savage et al (1998), es va realitzar una anàlisi on es va confirmar, tal com proposa el model, que les funcions cognitives afectades primàriament en aquests pacients són les funcions executives i que les alteracions de memòria detectades serien conseqüència de les primeres.En el segon treball es va estudiar el funcionament cognitiu de nens i adolescents (7-18 anys) diagnosticats de TOC en comparació amb controls sans amb una bateria neuropsicològica extensa, amb la condició de conèixer el perfil cognitiu en aquesta població escassament estudiada. Els resultats mostren que els nens i adolescents en un moment agut de la malaltia i sense trastorns comòrbids mostren un perfil de disfunció cognitiva similar al descrit en adults, caracteritzat per afectació de funcions executives, memòria i velocitat motora. Variables com el prendre psicofàrmacs no va afectar al rendiment cognitiu, però sembla que la presència de simptomatologia depressiva podria estar influint sobre un pitjor rendiment en algunes funcions, com la memòria verbal.Finalment, es van tornar a avaluar els nens i adolescents d'aquest segon estudi després de 6 mesos de tractament naturalístic en el Servei de Psiquiatria i Psicologia Infantil i Juvenil de l'Hospital Clínic de Barcelona. Després d'una important milloria clínica (disminució de 58'7% de la gravetat del trastorn) es va observar una significativa millora en el rendiment cognitiu dels pacients. El perfil neuropsicològic, que prèviament mostrava una disfunció en diferents àrees, s'equipara entre pacients i controls de tal manera que en aquesta segona avaluació desapareixen la majoria de diferències observades en l'avaluació pre-tractament, persistint únicament dificultats en memòria verbal.Podem concloure que tant adults com nens i adolescents amb TOC mostren un perfil de disfunció cognitiva similar, amb afectació de funcions executives i memòria visual, quan es troben en un moment agut de la malaltia. Després d'una important milloria simptomatològica, els nens i adolescents amb TOC mostren una milloria també en el seu rendiment cognitiu, mostrant un perfil neuropsicològic similar als controls sans. Aquests resultats són contraris als descrits en la majoria d'estudis longitudinals amb adults, que proposen una disfunció frontoestriatal crònica en pacients amb TOC. El temps d'evolució de la malaltia i els diferents subgrups de pacients que es troben dins d'aquest trastorn tan heterogeni poden ser la causa d'aquestes dades discrepants entre població infantil i adulta