Repertori dels manuscrits en llengües romàniques conservats a biblioteques barcelonines

RESM:La present tesi s'ocupa de l'estudi d'una part dels fons manuscrits conservats a les biblioteques barcelonines. Davant del problema de la manca de catàlegs actualitzats i de la poca accessibilitat dels vells, semblà oportú ocupar-nos de la realització d'un repertori de manuscrits, delimitants el corpus objecte d'estudi i de descripció per unes precisions cronològiques, materials, geogràfiques i lingüístiques que són àmpliament exposades a la introducció.Aquest tipus d'anàlisi depèn d'un plantejament metodològic rigorós. Era imprescindible establir uns criteris estrictes que seleccionessin les dades que havien d'ésser objecte d'estudi i discriminessin aquelles que, tot i essent importants, resultessin més indirectamente vinculades a l'objectiu de la recerca. Aquest plantejament obligà a què els questionaris de treball inicialment emprats haguessin d'ésser revisats i completats, després d'una cala que serví per sondejar els fons objecte d'estudi. Així es va arribar a una solució de compromís que, sense deixar de banda el punt de vista codicològic, considerés només aquelles dades més útils. Aplicar estrictamente els mètodes que estudien les regulres, l'estructura de la doble pàgina, la unitat de reglara i les de mòdul d'escriptura (per no citar més que unes quantes), no hagués estat productiu. Els manuscrits aplegats corresponen als segles XIV i XV, i pocs presenten trets d'haver estar realitzats en centres de còpia organitzats. Les biblioteques barcelonines apleguen uns dipòsits molts variats i formats per molt diferents orígens; no anàvem a estudiar un fons uniforme, sortit d'un o dos centres de producció de llibres, cas en el qual les recerques codicològiques abans anunciades obtenen resultats del màxim interès. El material així aplegat s'estructurà en dues parts: el repertori propiament dit i el que anomenarem materials complementaris, entre els quals destaquem els índex que ajuden a consultar-lo, les transcripcions de textos inèdits o d'interès, els estudis i el material gràfic (format per reproduccions de manuscrits i còpies i calcs de filigranes). Els índex són nombrosos i permeten la localització d'autors, de rúbriques, de primers versos, d'incipit, d'explicit -i també de diverses possibles lectures probatòries-, d'atribucions, d'antics posseïdors i de traductors, entre altres. Cada una de les descripcions va acompanyada d'una introducció, més o menys breu, que recull les diverses dades conegudes sobre el text i información sobre els estudis que se n'ocupen. La diversitat dels materials aplegats plantejava nombrosos problemes, perquè no era possible oferir una informació del mateix nivell per a tots, ja que alguns manuscrits posseïen una bibliografia crítica abundant mentre d'altres a penes havien rebut atenció per part dels especialistas. Algunes d'aquestes introduccions es convertiren per elles mateixes en àmplies exposicions que anaren a formar part dels estudis inclusos entre els materials complementaris. Un cas especials entre els manuscrits repertoriats foren els cançoners. Primers se'ls considerà com a llibres i s'estudiaren els volums que els vontenien (alguns exemplars de luxe i d'altres còpies aplegades per afeccionats i que ens parlen d'un determinat gust literari que ha intervingut en la tria dels poemas copiats), però també es féu lloc a una enumeració detallada de totes les peces que contenien, oferint les dades d'autor, primer vers, rúbrica, versificació i d'altres que podien ésser d'utilitat. L'estudi de tots aquests manuscrits ens duu a reflexionar una mica sobre el seu entorn. La majoria dels textos conservats cauen dins dels dominis de la història, la religió i les obres de contingut moral. És fácil explicar la presència d'obres d'aquest tipus, més quan part dels fons actualment a Barcelona provenen d'esglésies i d'ordes religiosos. Destaquen també les traduccions: Aristòtil, Sèneca, Valeri Màxim i Sal.lusti, entre els autors "clàssics", algunes d'elles com la "Medea" de Sèneca, traduïda del català. Cap manuscrit conté versions vulgars de la Biblia; la prohibició real de posseir biblies en romanç, per tal d'evitar l'entrada d'heretgies, fou realment respectada. Poques, però, són les obres de "diversió", epígraf sota el qual pot situar-se la poesia, encara que només sigui parcialment, perquè composicions com les de Juan de Mena s´han d'entendre també com obres d'intenció moral. La presència de la literatura europea és petita, i això és conseqüència d'haver deixat de banda els textos en català, llengua a la qual es traduïren moltíssimes obres tant franceses com italianes. Entre els manuscrits estudiats podem definir dues categories: per una banda els textos de luxe, còpies executades amb tota probabilitat a tallers professionals, a autèntics escriptoris i, per altra, manuscrits que són còpies patriculars, fetes per afeccionats a la literatura; d'aquestes algunes corresponen a una espècie de quaderns de treball, empreats en la redacció d'obres majors i, conseqüentment, no presenten l'aspecte acurats dels altres còdexs. El cas més preciós és el del manuscrit de luxe per excel.lència, copiat amb cura i profusamente decorat, com són els llibres d'hores que ens han transmés algunes oracions en llengua vulgar. El treball que aquí es presenta completa i corregeix, en algun cas, els catàlegs publicats de les diverses biblioteques; ha permès localitzar textos inèdits i assenyala diverses línies d'investigació a seguir.This thesis is a repertory of manuscripts. The repertory contains all the manuscripts that have been copied before year 1500 in a romance language different from Catalan and actually conserved in libraries of Barcelona. The codex are carefully described, enumerating the included works. Before each description and introduction is given which remark the most interesting aspects of the manuscripts. The corpus is completed with a large number of indexes (of authors, translators, attributions, possessors, titles, first verses, probatoria, etc.), includes also the transcriptions of some unpublished texts, and a graphic part (reproduction of watermarks and paleographic examples); finally some studies about the most interesting problems posed by the material contained in the corpus close the exposition.