Lèxic d'inscripcions ibèriques (1991-2006)

"Lèxic d'inscripcions ibèriques (1991-2006)" té l'objectiu fonamental de realitzar una tasca d'estudi i lexicalització de l'ibèric a partir dels textos epigràfics en aquesta llengua coneguts des de l'any 1991 fins al moment de finalització d'aquest estudi. El 1991 és, d'una banda, l'any de publicació del volum IV dels Monumenta Linguarum Hispanicarum de J. Untermann, on apareixen recollides la gran majoria d'inscripcions en llengua ibèrica, i, de l'altra, és també l'any d'edició del Lèxic d'inscripcions ibèriques de Velaza, que, tant per qüestions metodològiques com pel seu abast temporal, és el precedent immediat d'aquest. El material que ha servit de base per a la redacció d'aquesta tesi, per tant, és un material en certa manera de difícil accés, ja que es troba editat sols de manera esparsa en publicacions i revistes de caire divers. Així, doncs, una de les finalitats de la tesi és l'aglutinació i sistematització en una mateixa obra de tot aquest material epigràfic i, en aquest sentit, Lèxic d'inscripcions ibèriques (1991-2006) té la pretensió de funcionar de complement a les obres de referència citades més amunt. D'altra banda, quan ens enfrontem a l'estudi d'una llengua fragmentària i de família lingüística desconeguda, com és el cas que ens ocupa, l'augment del material escrit en aquesta llengua no suposa sols un increment quantitatiu, sinó també, i això és el que justifica en realitat aquesta tesi, significa també un progrés qualitatiu en el domini d'aquesta llengua. El material bàsic que apareix compilat en aquest lèxic el configuren unes 270 inscripcions en llengua ibèrica. Encara que aquest conjunt de textos epigràfics suposa un percentatge relativament baix respecte del total de 2000 epígrafs existents, és un conjunt molt significatiu del que representa aquesta epigrafia. En efecte, en aquestes 270 peces queda ja representada la gran majoria de suports i de sistemes de notació gràfica emprats per escriure l'ibèric. Aquests textos cobreixen també tot el territori i la cronologia en què creiem que es va desenvolupar la pràctica epigràfica en llengua ibèrica.El lèxic ha estat organitzat a la manera d'un diccionari, en el qual les formes ibèriques es troben ja transcrites i ordenades alfabèticament segons l'ordre llatí habitual. La majoria d'entrades, unes 850, recullen formes segmentades extretes directament dels epígrafs ibèrics, però, entre aquestes, se n'hi troben d'altres en les quals s'estudia, d'una manera més teòrica i general, el funcionament d'una expressió, una seqüència o un sufix recurrents. La tesi també consta d'una introducció general on es proporciona, d'una banda, la informació referent a la metodologia de treball i a l'estructuració de la tesi i on es descriu, de l'altra, la tradició lexicogràfica sobre l'ibèric i l'estat general de coneixement d'aquesta llengua. Al final de l'estudi, s'hi adjunten dos índexs de paraules, la presentació detallada del material i la transcripció dels textos analitzats.The aim of "Lèxic d'inscripcions ibèriques (1991-2006)" is to update the study and lexicalization of the Iberian language, taking into account the epigraphical texts known from 1991 till 2006. The lexicon has been structured as a dictionary in which the Iberian tokens are already transcripted and arranged in alphabetical order. Most of the forms, approximately 850, are directly attested in Iberian epigraphs; other entries report the analysis of a recurring segment, word or expression in this language. The introduction focuses on the methodology and structure of the survey. It also incorporates a description of the lexicographical tradition in the Iberian studies as well as a general review of the present knowledge of this language. Two word indexes, a detailed presentation of the material and the transcription of the texts can be found at the end of the lexicon.