Balanços i patrimonialització ambiental: per un model econòmic postindustrial

No hi ha cap problema ambiental. Els mecanismes biològics funcionen, les lleis de l’ecologia es compleixen, l’ambient (clima inclòs) varia com sempre ha fet. El problema és el desacoblament entre el moment ambiental i la forma de concebre i desenvolupar l’activitat extractiva, productiva i consumptiva. És un problema de model econòmic; l’actual és ambientalment insostenible. En efecte, basem la nostra macroestratègia econòmica en l’ampliació constant de capital, cosa que ens porta a la demanda il·limitada i creixent de recursos. Altrament, substituïm les amortitzacions ambientals amb una estratègia d’externalització constant de disfuncions. El model econòmic respon a un paradigma obsolet en haver-se magnificat els paràmetres que eren irrellevants en la matriu conceptual del passat. La identificació, valoració i incorporació en els balanços dels actius ambientals i la reinternalització de costos inherent a la idea de l’economia circular, inclosos els serveis ambientals, podria ser un camí. No és tasca d’ecòlegs, com jo mateix, sinó d’economistes ambientalment informats, com la majoria del plausibles lectors d’aquestes consideracions: han de ser enteses com una estimulant provocació benigna, més que res