La regió metropolitana de Barcelona i el desenvolupament econòmic català

L’economia del sXXI és l’economia de les ciutats, l’economia de les megalòpolis mundials. La revolució digital i mòbil va fer pensar durant un temps que aniríem cap a la deslocalització del treball, de la innovació i de la presa de decisions. Segons aquests plantejaments, el coneixement fluiria sense obstacles d’un lloc a l’altre perquè les TIC havien convertit la terra en plana i la localització cada cop era menys rellevant en termes de creixement econòmic. El Silicon Valley actuava com a referent territorial d’aquests pronòstics i el teletreball apareixia com a solució als problemes de transport, de congestió i d’encariment del sòl a les grans aglomeracions urbanes. Tanmateix, els 107.000 congressistes de la darrera edició del Mobile World Congres són només un exemple més de la importància que en el sector TIC per excel·lència té el contacte personal i la comunicació informal. De fet, són nombrosos els especialistes que consideren que la concentració de persones i la seva creativitat són determinants per al creixement econòmic (1). Aquesta comunicació pretén reflexionar sobre la importància del fet urbà en la competitivitat i el creixement actuals i futurs de l’economia catalana. Aquesta reflexió repassa com les darreres transformacions de l’estructura productiva dels països de tradició industrial reforcen el paper de les ciutats i com, per tant, el funcionament eficient de Barcelona i del sistema de ciutats de Catalunya resulta cada cop més determinant per a un desenvolupament sòlid i durador de l’economia del conjunt del país