Pràctiques en aules massificades: entrebanc, solució i anàlisi consegüent

Vaciŀlant i imprecisa, la implementació de l’anomenat Pla Bolonya no ha resolt el problema sempitern de la massificació a les aules de la Facultat d’Educació de la Universitat d’Alacant. Malgrat la reducció innegable de les ràtios des de la posada en funcionament dels actuals plans d’estudis, el fet cert és que durant les sessions pràctiques d’assignatures com Habilitats comunicatives i lectoescriptura en català del Grau de Mestre en Educació Infantil el maldecap hi persistia: per un cantó, el professorat era incapaç d’oferir una cobertura suficient per bé que ho intentara: tant les explicacions de les pràctiques a peu d’aula com el seguiment dels diferents equips de treball integrats per grups de cinc a sis alumnes resultaven, per raons d’espai i temps, esporàdics i insatisfactoris; per l’altre cantó, la participació individual dels estudiants en els processos de confecció i defensa d’aquestes pràctiques quedaven també lluny del mínim estipulat. Davant d’aquesta tessitura, d’ençà el curs acadèmic 2015-2016 l’equip docent de l’assignatura optà per bifurcar cada grup-classe en dos subgrups que alternen la presencialitat a l’aula durant les sessions pràctiques. Aquesta reformulació metodològica ha resolt en bona mesura la problemàtica de l’atenció docent esquifida i ha incrementat exponencialment la participació activa de l’alumnat, circumstància que ha quedat reflectida si més no en un millor rendiment acadèmic en aquestes pràctiques