El paisatge evanescent: L’origen de l’antiga Horta d’Alacant

L’Horta d’Alacant és hui un paisatge ocult, un lloc en la memòria col·lectiva recreat a base de tòpics que han esdevingut incomprensibles per a les noves generacions; llocs comuns que al·ludeixen a una memòria gustativa perduda, poblada de sabors mítics que ja no recorda ningú. En l’imaginari col·lectiu, les tomates de Mutxamel, les faves tendres de Sant Joan, les ametles i garrofes de Fabraquer, les olives i el pa de Benimagrell o les vinyes de la Condomina són ja referents literaris tan evanescents com les «moltes fruites i hortalisses» d’Alacant lloades pel geògraf Al-Idrisi en el segle XII, o els «figos, passas o azabib y azeyte» que el rei Alfons X el Savi considerava «el mejor bien que ellos avien en la villa de Alicant», per no parlar del cèlebre vi d’Alacant, que encantava l’Europa del Segle de les Llums i era degustat per Sandokan i els seus pirates de Malàisia en les celebèrrimes novel·les d’Emilio Salgari, avui tan relegades a l’oblit com la mateixa Horta d’Alacant