La compravenda agrària en el Dret Civil Foral Valencià

El 31 de juliol de 2013 el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana publicava la Llei 3/2013, de 26 de juliol, de la Generalitat, dels Contractes i altres Relacions Jurídiques Agràries. El preàmbul assenyala que la intervenció del legislador obeeix a una doble motivació: d'una banda, positivar el costum (és a dir, convertir el costum en llei); d'altra, adaptar el que fins ara ha sigut costum a les noves realitats socioeconòmiques i, en alguns casos, protegir-lo de determinades pràctiques abusives. Estem, doncs, davant d'una conservació, modificació i desenvolupament d'un Dret d'arrel bàsicament consuetudinari. La Llei es dicta a l'empara de la competència exclusiva establida en l'art. 49.1.2 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana. Si en els últims anys les lleis civils dictades a la Comunitat Valenciana afectaven qüestions de Dret de família, ara la Llei 3/2013 que comentem passa a tractar temes relacionats amb la matèria de contractes (modalitats especials de compravenda, arrendaments històrics), juntament amb algun desenvolupament de qüestions pròpies dels drets reals (dret d'adquisició preferent de l'arrendatari i censos). Ens movem, doncs, en l'àmbit del dret civil patrimonial. La nostra anàlisi se centra en el títol I, dedicat a les modalitats especials del contracte de compravenda. Consta de tres capítols: en el primer i el segon es regula la venda a ull i venda al pes i, en el tercer, es dota d'un règim jurídic la figura del corredor o alfarrassador