Noves tendències i propietats dels materials de muntures

Aquest treball de final de grau, estructurat en una part teòrica i una experimental, tracta sobre els materials més innovadors utilitzats en la fabricació de muntures. Concretament, se centra en les propietats físiques i químiques més importants que condicionen la fabricació i l’adaptació de muntures d’ulleres. La primera part del treball es basa en la gran importància que te la muntura com a element clau de subjecció de les lents davant els ulls, de manera que puguin complir el propòsit compensador d’ametropies. El recorregut per l’evolució dels materials per muntures comença als inicis del segle XVI, en què s’utilitzaven ossos d’animals i closca de tortuga (carey) i acaba amb els materials més innovadors de l’actualitat, com poden ser la fusta o el disc fonogràfic. Amb el pas dels anys, (1990), ha estat possible produir industrialment una gran varietat de dissenys, formes, textures i colors. Això ha permès que les muntures siguin considerades cada cop més, un complement de moda. La part experimental del treball està enfocada a conèixer el grau de satisfacció dels usuaris d’ulleres amb l’adaptació de la muntura que porten habitualment. Per obtenir aquesta informació s’ha desenvolupat un qüestionari online, que s’ha presentat a 31 persones ¿estètica o comoditat?. I, per finalitzar la part experimental, es presenta el mètode més innovador de producció de muntures personalitzades que són les fabricades per impressió 3D en un establiment d’òptica, que és pioner en tot l’estat espanyol (09-05-2017). Com a conclusió del treball es presenten les limitacions actuals i les perspectives futures sobre els materials en tendència respecte dels convencionals