La Expulsión de los jesuitas de Catalunya

L'expulsió dels jesuïtes dels dominis de Carles III a la primavera de 1767 va tenir a Catalunya certes particularitats: retards en l'aplicació del decret a Barcelona, Cervera i Manresa; dificultats en el trasllat dels jesuïtes catalans fins al noviciat deTarragona; pressions als novicis per a forçar l'abandonament de l'ordre, i el destacat paper de l'intendent Juan Felipe Castaños en la preparació de l'embarcament a Salou. Es detalla amb precisió el nombre de jesuïtes catalans enviats a l'exili i es descriu la peripècia del seu viatge, ja que l'arribada a Ferrara, destinació definitiva a Itàlia, només va esdevenir-se al setembre de 1768,després d'un traumàtic pas per l'illa deCòrsega. Entre els exiliats catalans es trobaven destacats erudits, comNuix i Perpinyà, Llampillas,Gallisà, Pla, Gustà i Joan Francesc Masdeu, entre d'altres. El retorn dels exiliats catalans supervivents solament va ser possible l'any 1815, després que PiusVII restaurés la Companyia