Estudi de compatibilitat biològica i electroquímica de polímers conductors amb monocapes cel·lulars

Els polímers són macromolècules obtingudes a partir d'altres molècules de baix pes molecular anomenades monòmers. Aquestes molècules, s'enllacen en un procés de polimerització per tal de formar una molècula d'elevats pesos moleculars. Es caracteritzen en general per ser bons aïllants, però des de fa uns trenta anys s'ha aconseguit sintetitzar polímers que són bons conductors de l'electricitat, i s'han denominat metalls sintètics. Els polímers conductors reuneixen les propietats elèctriques dels metalls i els avantatges dels plàstics. La conductivitat es deu principalment a l'addició d'altres productes químics (dopat), però també a la seva estructura amb dobles enllaços conjugats que permeten el pas d'un flux d'electrons. Avui dia, es coneixen més de cent polímers i derivats capaços de conduir corrent elèctric, inclús, alguns sense ser dopats. Per estudiar les propietats electroquímiques d'aquests polímers, existeixen tot un seguit de tècniques electroquímiques que donen informació tan quantitativa com qualitativa d'aquests. Exemples d'aquestes tècniques són la Voltamperometria cíclica (CV), la Cronoamperometria (CA), la Cronopotenciometria (CP), etc. Gràcies a la seva capacitat de conduir corrent elèctric, els polímers poden ser utilitzats en moltes aplicacions tecnològiques. A més a més, fent-los interaccionar amb sistemes biològics, es poden millorar les seves prioritats i ampliar aquest camp d'aplicacions