Estudi per elements finits de dos tipus de fixacions òssies en fractura d'húmer

Aquest projecte té per objectiu fer un estudi biomecànic de dos tipus de fixacions per a un húmer mitjançant programes de càlcul i de simulació per elements finits. El procediment seguit per a la realització del projecte és el que s’exposa a continuació: L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona està interessat a saber quin tipus de fixació és millor, des del punt de vista biomecànic, per a una fractura d’un húmer. Actualment les fixacions existents són un clau intramedul·lar i una placa externa, en ambdós casos fixades a l’os mitjançant cargols. El principal objectiu d’aquest projecte ha esta la creació de la geometria en tres dimensions així com la creació del model matemàtic per fer simulacions. Per tant, a partir de les corbes TAC de l’húmer d’un pacient i de les dues fixacions, s’han generat les geometries amb un programa de disseny assistit per ordinador. A continuació s’han modelat aquestes geometries mitjançant programes d’elements finits. Un cop s’ha finalitzat la creació dels models geomètrics i models matemàtics, s’han establert les propietats mecàniques dels materials, les condicions de contorn i les càrregues a què estan sotmesos els elements. S’han estudiat tres casos: l’húmer sense fractura, l’húmer amb fractura i fixat amb el clau intramedul·lar i, per últim, l’húmer amb fractura i fixat amb una placa externa. Finalment s’han fet les interpretacions dels resultats obtinguts de les simulacions. En el capítol 6 s’exposen els resultats obtinguts de les simulacions de quatre estats de càrrega diferents. Es pot concloure que dels dos tipus de fixació possibles la que aporta més rigidesa a l’húmer fracturat és el clau intramedul·lar. Però existeixen alguns punts que cal tenir en compte, entre els quals cal destacar la gran distància existent entre la unió del clau a l’os mitjançant els cargols, tal com s’explica en l’apartat de conclusions