Entre caixa i crugia: fàbrica de creació a Can Batlló

Qualificació obtinguda: 9El projecte neix d’una mirada a la Barcelona post-industrial. Elements com els recintes industrials i els canals de reg han quedat sota la trama de la Barcelona moderna que s’expandeix deixant en l’oblit traces històriques de la ciutat comtal. El canal de la Infanta i el recinte industrial de Can Batlló en son dos exemples. Són part de la memòria històrica de la ciutat i s’han fet respectar en la Barcelona actual a cop de lluita. La proposta busca doncs la re-inserció d’aquests elements en una trama urbana que s’hi recolzi, i no s’hi superposi. Dins del recinte de Can Batlló, mantenint la part dreta existent de les naus – que ja compta amb una certa consolidació i sentit en si mateixa -, es reurbanitza tot l’entorn aprofitant per a crear-hi el nou espai verd del barri, a falta de zones verdes. En aquest nou parc l’element protagonista serà el canal de la Infanta, molt recuperable ja que Can Batlló fou respectuós amb la traça del canal i fins i tot n’aprofità l’aigua per a certs fins. Així, es recupera aquesta relació aigua-fàbrica, i s’utiltiza l’eix del canal per a crear un recorregut que arribi fins al pulmó verd de la ciutat, Montjuïc, i així facilitar la comunicació ciutat-muntanya, estirant l’espai verd seguint la que va ser una traça vertebradora de la ciutat industrial. Pel que fa a l’edificiació, es rehabilita un dels blocs de Can Batlló, el bloc 19. Destaca per la seva poca relació amb la resta de naus del recinte i per la seva ubicació en mig d’un espai ara carent d’identitat. La nau per tant es rehabilita amb una nova estructura interior de pòrtics lleugers que segueixen l’ordre estructural existent i que alhora, l’amplien, en forma i volum. De manera que la nova estructura no hi competeix, l’habita. L’ampliació de la nau és l’element que permet reconectar-la amb el seu entorn i fer-la dialogar amb el parc i el canal, deixant la part original de la nau intacta des de l’exterior, identificable. A l’interior es col·loca una nova fàbrica de creació, degut a la necessitat actual d’una Barcelona que s’expandeix també en l’àmbit cultural, i que ho fa buscant espais històrics com a fons per a la innovació i creació