Estudi del problema d’equilibrat de línies de muntatge amb tasques amb deterioració i resolució mitjançant mètodes quantitatius

L’estudi de l’equilibrat de línies de muntatge és un problema recurrent en elmón de l’enginyeria degut al fort pes que té aquest sistema de producció dins del’economia mundial. En conseqüència, investigadors d’arreu basen la seva recerca en dissenyar metodologies que permetin optimitzarles línies, independentment de les seves singularitats.Seguint aquesta mentalitat, en el present treball s’analitza una variant del problema d’equilibrat de línies de muntatge, la de tasques amb efecte de deterioració. Per a fer-ho, s’introdueix en primer lloc el problema d’equilibrat de línies demuntatge de manera general, per tal de dotar al lector de lesbases necessàries per al coneixement dela importància d’aquest sistema productiu, així com dels elements que el composen i les maneres existents per classificar les nombroses variants que aglutina. Dins d’aquesta fase introductòria també es presenten les famílies de metodologies que s’utilitzen per a la resolució d’aquest problema. Tot seguit, es presenta el problema d’equilibrat de línies de muntatge amb tasques amb efecte de deterioració, introduint les característiques que diferencien aquesta variant així com un estat de l’art de les publicacions referents a ella.A continuació, es mostra el desenvolupament de les dues metodologies dissenyades per a la resolució del problema.La primera és una matheurística iterativa coneguda com a Relax&Fix, consistent en relaxar la naturalesa d’una part de les variables utilitzades en la modelització del programa matemàtic per tal de simplificar-ne la resolució, tot fixant el valor d’un conjunt de les variables no relaxades al final de cada iteració. La segona també és una matheurística, en aquest cas basada en un algoritme golafre o greedy format per un ampli conjunt de criteris d’ordenació de les tasques i un programa matemàtic per a la seva posterior redistribució, que es combina amb un procés d’optimització local amb multi-arrancada que parteix de les millors solucions inicials obtingudes.Per a cadascuna de les metodologies es presenten els conceptes en que basen el seu funcionament així com la modelització i procediment d’execució,per seguidament mostrar els resultats sorgits de la realització d’una experiència computacional per tal de provar el seu rendiment. Aquesta experiència es composa d’exemplars de característiques variades dividits en tres escenaris, els dos primers amb coeficients de deterioració constants per a totes les taques i el tercer amb valors aleatoritzats, amb l’objectiu decobrir un ventall de possibilitats el més ampli possibl