Anàlisi arquitectònic-constructiu de diverses intervencions al llarg del segle XX a l'edifici central de la Universitat de Barcelona

Aquest Treball Final de Grau es centra en l’anàlisi de l’edifici central de la Universitat de Barcelona, a nivell arquitectònic i constructiu, en relació als canvis que se l’han anat realitzant durant el segle XX. L’edifici central de la Universitat de Barcelona és obra de l’arquitecte Elies Rogent i Amat, i és una de les obres més representatives de Barcelona del segle XIX. L’edifici es va construir molt a prop de les muralles de Barcelona que existien al segle XIX, però a fora d'aquestes, ubicada a les portes de la nova Eixample dissenyada per l'enginyer urbanista Ildefons Cerdà. Les obres es van iniciar al 1863, les primeres classes es van impartir al 1871, encara que l'edifici no es va inaugurar oficialment fins al 1874. Les obres es van donar per acabades al 1891 amb la col·locació de les tanques dels terrenys. Des de la seva construcció fins a l'actualitat l'edifici ha sofert molts canvis significatius, adaptant-se a les necessitats de cada moment, segons les seves possibilitats, i en gran part dels casos buscant més superfície construïda per falta d'espai, ocupant parcial o totalment els patis interiors dissenyats per Rogent, fent altells, aprofitant les grans alçades de les plantes, fins i tot ocupant part dels jardins amb noves edificacions. A aquest TFG es parla d'alguns d'aquests canvis que s'han fet a l'edifici central de la Universitat de Barcelona, durant el segle XX, segons la documentació d'arxiu recopilada, i en concret, aprofundint més en tres intervencions fetes a finals del segle, com són l'execució dels altells de gerència, l'altell del departament de grec i la reforma feta a la sala central de la biblioteca, totes tres actuacions fetes a la planta primera de l'edifici