Efecte de la fertilització amb nitrogen mineral en blat i ordi

The fertilization is an important factor for the cereals production; however, it represents a considerable economic and energetic cost, while it can cause serious environmental problems, which we also have to take into account. Determining the efficiency use of the nitrogen allow us to evaluate the answer of grain towards N applied, while it also shows us the possible impact of the fertilizer not transformed into grain for the plant. In the region of Baix Llobregat it is not possible to find studies about the nitrogen fertilization in cereals, so the purpose of this work is to determine the effect of the tanning nitrogen in the production of cereals in drying conditions in Baix Llobregat. The essays, one with wheat and the other with barley (cv. Odiel i cv. Gustav, respectively) have been realized in the Escola Superior d'Agricultura de Barcelona practice fields, situated in Castelldefels (41˚16'35,2''N; 1˚59'10,3''E) during the 2017 campaign. Four levels of nitrogen fertilization have been rehearsed (0, 60, 120 i 180 kg N/ha) with three repetitions, arranged by fully random blocks. Biomass yield and grain yield has been determined, the harvest index, performance components and the agronomic efficiency of nitrogen has been calculated. The results were analysed with SAS Studio software (University Edition 2.7). The average grain yield was 5.715 kg/ha in wheat and 7.521 kg/ha in barley. In the case of wheat, the results obtained show that fresh and dry biomass performance, grain yield and spike density, increase significantly with fertilization. In barley, fresh biomass performance is the only parameter that significantly increases with the dose of N applied. In all cases, higher values ​​are obtained for treatments with fertilization compared to unfertilized ones, but without differentiating between them. These results suggest that the residual N in the ground at the time of planting was high.La fertilització nitrogenada és un factor important per a la producció de cereals, però també presenta un cost econòmic i energètic considerable, i alhora pot causar greus problemes mediambientals, que també s'han de tenir en compte. Determinar l'eficiència de l'ús del nitrogen permet avaluar la resposta del gra envers al N aplicat, alhora que també ens informa del possible impacte del fertilitzant no transformat en gra per la planta. A la comarca del Baix Llobregat no es troben estudis sobre la fertilització nitrogenada en cereals, de manera que l'objectiu d'aquest treball és determinar l'efecte de l'adobat nitrogenat sobre la producció de cereals en condicions de secà al Baix Llobregat. Els assajos, un amb blat i l'altre amb ordi (cv. Odiel i cv. Gustav, respectivament) s'han realitzat al camp de pràctiques de l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona, a Castelldefels (41˚16'35,2''N; 1˚59'10,3''E) durant la campanya del 2017. S'han assajat quatre nivells de fertilització nitrogenada (0, 60, 120 i 180 kg N/ha) amb tres repeticions, disposades per blocs totalment aleatoritzats. S'ha determinat el rendiment de biomassa i gra, l'índex de collita, els components del rendiment i s'ha calculat l'eficiència agronòmica del nitrogen. Els resultats es van analitzar amb el programari SAS Studio (University Edition 2.7). La mitjana de rendiment de gra ha estat de 5.715 kg/ha en el blat i 7.521 kg/ha en l'ordi. En el cas del blat, els resultats obtinguts mostren que rendiment de biomassa fresca i seca, rendiment de gra i densitat d'espigues, augmenten significativament amb la fertilització nitrogenada. En l'ordi, el rendiment de biomassa fresca és l'únic paràmetre que augmenta significativament amb la dosi de N aplicada. En tots dos casos s'obtenen valors superiors pels tractaments adobats respecte els no adobats, però sense diferenciar-se entre ells. Aquests resultats donen a entendre que el N residual en el sòl en el moment de la sembra era elevat.La fertilización nitrogenada es un factor importante para la producción de cereales, pero también presenta un coste económico y energético considerable, y al tiempo puede causar graves problemas medioambientales, que también se deben tener en cuenta. Determinar la eficiencia del uso del nitrógeno permite evaluar la respuesta del grano respecto el N aplicado, al tiempo que también nos informa del posible impacto del fertilizante no transformado en grano por la planta. En la comarca del Baix Llobregat no se encuentran estudios sobre la fertilización nitrogenada en cereales, por lo que el objetivo de este trabajo es determinar el efecto del abonado nitrogenado sobre la producción de cereales en condiciones de secano en el Baix Llobregat. Los ensayos, uno con trigo y el otro con cebada (cv. Odiel y cv. Gustav, respectivamente) se han realizado en el campo de prácticas de la Escuela Superior de Agricultura de Barcelona, ​​en Castelldefels (41˚16'35,2''N; 1˚59'10,3''E) durante la campaña del 2017. Se han ensayado cuatro niveles de fertilización nitrogenada (0, 60, 120 y 180 kg N / ha) con tres repeticiones, dispuestas por bloques totalmente aleatorizados. Se ha determinado el rendimiento de biomasa y grano, el índice de cosecha, los componentes del rendimiento y se ha calculado la eficiencia agronómica del nitrógeno. Los resultados se analizaron con el software SAS Studio (University Edition 2.7). La media de rendimiento de grano fue de 5.715 kg/ha en el trigo y 7.521 kg/ha en la cebada. En el caso del trigo, los resultados obtenidos muestran que rendimiento de biomasa fresca y seca, rendimiento de grano y densidad de espigas, aumentan significativamente con la fertilización nitrogenada. En la cebada, el rendimiento de biomasa fresca es el único parámetro que aumenta significativamente con la dosis de N aplicada. En ambos casos se obtienen valores superiores por los tratamientos abonados respecto a los no abonados, pero sin diferenciarse entre ellos. Estos resultados dan a entender que el N residual en el suelo en el momento de la siembra era elevado