Caracterización del estado de las glándulas de Meibomio en una población universitaria

La disfunció de les glàndules de Meibomio (DGM) és la principal causa del síndrome d'ull sec a tot el món. És una alteració que es caracteritza per l'obstrucció del conducte terminal de les glàndules de Meibomi i / o canvis qualitatius i quantitatius en la secreció glandular. Com a resultat es produeix una alteració de la pel·lícula lacrimal, símptomes d'irritació ocular, inflamació i malalties de la superfície ocular. L'objectiu del present estudi és relacionar l’estat de les glàndules de Meibomi amb els resultats de diferents test, simptomatologia del pacient i signes clínics. Per fer-ho es va avaluar una mostra de població jove pertanyent a la comunitat d'estudiants de la FOOT: 48 pacients d'entre 18 i 31 anys d'edat, dels quals 13 són homes i 35 dones, habituats a l'ús de pantalles de visualització de dades com les de telefonia mòbil i ordinador. El treball conclou que determinats símptomes i signes clínics, com una vora palpebral irregular, un alt valor en OSDI, picor o irritació en el marge palpebral indiquen que el pacient té predisposició a patir ull sec. D'altra banda, es va comprovar que la ràtio de glàndules de Meibomi és més gran en la parpella inferior que en la superior i que no hi ha una relació entre aquests valors. També es va poder associar una pitjor aparença de la vora palpebral amb quantitats inferiors de glàndules de Meibomi a l’àrea palpebral