Millora de les habilitats viso-perceptives amb un programa de teràpia visual preventiva

Avui en dia el fracàs escolar és un tema preocupant en la nostra societat, per això la prevenció és un factor fonamental per a poder aconseguir arribar a pal·liar aquesta situació. Segons la FEDAIA (“Federació d’entitats d’Atenció i d’educació a la Infància i l’Adolescència”) actualment 3 de cada 10 estudiants no acaben l’ensenyament obligatori. Els factors a tenir en compte en el fracàs escolar són el context social i familiar, i en el nostre cas, com a professionals de la salut, els problemes visuals i auditius, així com els trastorns d’aprenentatge causats per tenir les habilitats viso-motores disminuïdes. Les habilitats viso-perceptives consisteixen en el processament de la informació visual i tenen un paper molt important en l’aprenentatge escolar. Per aquest motiu és molt important el fet d’aconseguir que els nens en edat escolar millorin aquestes habilitats. Per tant, establir un programa de teràpia visual preventiva és una opció molt bona per aconseguir aquest objectiu. Aquest programa de teràpia visual preventiva ha estat una experiència pilot, ja que s’han realitzat pocs estudis sobre aquest tema. Concretament hi ha un que tracta sobre la teràpia visual preventiva en escoles en els Estats Units i que parla sobre el fracàs escolar degut a problemes visuals. “Vision therapy in a school setting”, dels autors Alan C. Brodney, Richard Pozil, Kathy Mallinson, Priscilla Kehoe. La teràpia s’ha dut a terme en les classes de segon de primària en una escola de Terrassa, durant dos mesos aproximadament i tres dies a la setmana, dividit en quatre fases. Prèviament a aquesta teràpia s’han realitzat unes proves per poder comprovar quin era l’estat de les seves habilitats viso-perceptives a més de l’estat refractiu i altres habilitats que també afecten a l’aprenentatge. Per comprovar l’efectivitat d’aquest programa de teràpia visual preventiva s’han realitzat les proves post-teràpia i s’ha vist que hi ha hagut una millora significativa en només dues de les quatre sub-proves realitzades del “Test of visual-perceptual skills” (TVPS), i que en la figura universal la millora ha sigut bastant mínima. Tot i així es pot concloure que encara que sigui en petita mesura, la teràpia visual realitzada millora sensiblement les habilitats visoperceptives. Tot i que aquests resultats siguin positius, és convenient realitzar altres estudis per poder seguir millorant tècniques efectives per millorar les habilitats visuals, tant les viso-perceptives com les altres que condicionen l’aprenentatge dels nens en edat escolar