Comparació de la quantitat i qualitat de la fusió binocular en esportistes d'elit de diferents disciplines esportives i sedentaris

L’optometria esportiva ha evolucionat fortament en els últims 25 anys, amb el clar objectiu d’establir, preservar i, fins i tot millorar la funció visual dels esportistes. Dins d’aquest context de visió i esport existeix una gran controvèrsia sobre si les habilitats visuals dels esportistes són superiors a les de la població sedentària. Hi ha nombrosos estudis que s’han dedicat a analitzar les prestacions visuals específiques de diferents disciplines esportives. En el present treball s’ha avaluat la quantitat i qualitat de la fusió binocular d’una mostra de 43 esportistes d’elit de 17.48±3.16 anys, residents al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat, per comparar-la amb una mostra de 43 estudiants sedentaris del Centre Pedagògic Sant Nicolau de Sabadell de 16.23±0.92 anys. De forma anàloga, s’ha comparat els esportistes segons les característiques de les seves respectives disciplines però, en aquest cas, s’ha valorat la qualitat de fusió per tal d’estudiar la tendència a la percepció d’efecte SILO o SOLI segons aquestes. Els resultats obtinguts informen que els esportistes manifesten una sensible superioritat quan a quantitat i qualitat de fusió binocular respecte a la població sedentària. Tanmateix, la comparació entre esportistes sembla indicar una lleugera relació entre la percepció d’efecte SILO o SOLI segons els tipus d’esports. Paraules claus: visió i esport, habilitats visuals, fusió binocular, avaluació, comparació, disciplines esportives