Disseny i construcció d’una màquina de perspectiva com a recurs per la millora de la docència del dibuix a la matèria de Tecnologies de 1r d'ESO

Aquest treball de fi de màster se centra en el disseny d’un recurs didàctic objectual, anomenat màquina de perspectiva, com a facilitador de la docència i l’aprenentatge dels continguts de dibuix de la matèria de Tecnologies de primer d’ESO. Un cop definit, es pretén que, mitjançant la seva construcció i ús, els alumnes puguin vehicular, i realitzar de manera solvent, la seva producció gràfica bidimensional i tridimensional. Després d’una primera anàlisi, el document recull un conjunt de febleses tradicionalment associades a l’ensenyament i aprenentatge d’aquesta part de la matèria per, seguidament, destriar-ne les més importants, a partir de la seva comparació amb dades obtingudes de l’observació i testimoni d’un grup de primer d’ESO, després d’haver treballat els continguts abans referits. Els resultats d’aquesta primera fase apunten que les dificultats que tenen la majoria dels alumnes observats estan vinculades a la manca del grau d’abstracció necessari per assolir aspectes clau del dibuix tècnic, especialment aquells pels que, seguint metodologies docents força habituals, no s’utilitza cap referència objectual. Addicionalment, la visió detallada d’aquestes febleses permet establir una sèrie de necessitats que defineixen els requeriments que la solució proposada ha de satisfer. D’aquesta manera, s’endega la segona fase a partir de la cerca de solucions existents de provada solvència que cobreixin aquestes necessitats i que siguin combinables amb un objecte clau i de llarga tradició històrica en l’àmbit del dibuix: la màquina de dibuixar o de perspectiva anomenada “Vel d’Alberti”. La solució proposada recull les característiques d’aquest instrument que, juntament amb d’altres aspectes, permet, a alumnes i docents, construir-lo fàcilment a través de processos guiats, obtenint un recurs molt útil per treballar els sistemes de representació gràfica cònic, dièdric i axonomètric que, de fet, són el llenguatge propi de l’anàlisi visual, disseny i materialització de la realitat, ja sigui en forma d’objectes o d’escenaris. Quant a l’ús de l’objecte, aquest treball inclou, als seus annexos i junt amb d’altra documentació complementària, activitats que permeten l’esmentada construcció del recurs i la pràctica dels sistemes de representació abans indicats per part dels alumnes. Com a conclusions, més enllà de problemàtiques fora de l’abast d’aquest treball, es ressalten la importància de l’observació de dificultats a peu d’aula, la seva anàlisi i la font inesgotable d’inspiració i de legitimació que suposa la història de la Tecnologia a l’hora de plantejar solucions eficaces, malgrat que la limitació temporal d’aquest treball no hagi permès la seva implantació a l’aula