Adaptació urbanística del Camí dels Horts a la riera de Sant Cugat

L’adaptació urbanística del Camí dels Horts a la Riera de Sant Cugat resulta de la necessitat principal d’adequar-la al trànsit de vianants i de tornar-li les característiques naturals pròpies; ja que alguns indrets aquestes han estat alterades (per un procés urbanitzador de la riera, per haver-se eliminat o modificat la vegetació existent o bé, perquè no s’han mantingut complertes les comunitats vegetals i animals del seu ecosistema). Aquesta zona de Cerdanyola del Vallès es composa de diferents horts que pertanyen al Parc Natural de Collserola, i es pretèn connectar-la amb la serra de Galliners i en prolongació amb la serra de Sant Llorens i amb el Parc Tecnològic del Vallès. Amb això, s’aconseguirà unir un territori natural i protegit com és Collserola, amb un territori urbanitzat com és el Vallès. Les obres a realitzar es composen inicialment d’una neteja i esbrossada del terreny per a delimitar i adequar els camins existents; l’estabilització dels talussos resultants per a poder sembrar-los posteriorment; la creació de conduccions de drenatge de les aigues de la riera;i la creació d’una zona d’estada, camins i rampes molt suaus pavimentades amb lloses de formigó i rematats amb la incorporació de mobiliari urbà i la plantació de nova vegetació. Aquestes actuacions afavoriran la interacció dels ciutadans amb la natura, permetent l’accés als vianants i facilitant l’observació de l’entorn i el gaudiment d’un paisatge amb vegetació i ecosistemes de ribera, amb la creació de zones d’estada amb mobiliari urbà i vegetació autòctona. Les actuacions proposades a més, afavoreixen la integració paisatgística amb l’entorn existent, ja que la vegetació que es plantarà són espècies autòctones (plàtan, salze blanc, pollancre, pi pinyoner i aloc). Uns ajudaran a marcar el recorregut, altres ajudaran a crear les zones d’estada i uns altres, donaran un toc de color a tot l’entorn. A més, el manteniment a realitzar tant als elements de paviment, com al mobiliari urbà com a les espècies vegetals, és mínim