Proposta de gestió agroramadera per combatre els grans incendis forestals. Hipótesis: recuperació per ús d'olivars abandonats situats al terme municipal de Rabós d'Empordà

Seguint amb la visió del president dels ADF de l’Empordà de que el foc s’apaga a l’hivern, el que es planteja el següent document és de trobar una alternativa al pla de gestió usat tradicionalment per a efectuar els tallafocs, àrees estratègiques per a la prevenció d’incendis, en els quals s’inverteixen grans pressupostos en treballs forestals encarats a trencar la continuïtat de combustible. Els diners destinats a la creació dels tallafocs tradicionals, són per a efectuar, majoritàriament, feines de desbrossa, tant emprant l’ús de mitjans mecànics com manuals. Un cop dutes a terme aquestes labors, en la majoria dels casos, no es du a terme cap tipus d’intervenció per a mantenir un control de la vegetació fins al cap d’uns anys. Quan es repeteix l’operació descrita anteriorment. Aquest procediment emprat per la creació d’aquestes àrees tallafoc genera una despesa enorme per les organitzacions públiques, i que no genera un contra cost significatiu que pugui finançar parcial o totalment la seva execució. Per tal d’intentar posar el nostre gra de sorra en la lluita contra els grans incendis forestals (GIF), en aquest document es proposa una manera alternativa al procediment tradicional, per a la gestió d’aquestes àrees tallafocs. Com que per a ser efectius en el control dels GIF cal generar una àrea de baixa càrrega de combustible d’unes grans extensions. La zona a gestionar descrita a continuació, reforçarà una de les àrees actualment ja gestionades com a àrees de protecció prioritària dins del PPP G1, reforçant així la labor d’impedir la propagació de l’incendi tipus de la zona. Per dur a terme aquesta funció sense generar una despesa econòmica tan gran com la que significaria desenvolupar aquesta àrea emprant la forma usada tradicionalment. S’optarà per un ús mixt de l’agricultura i la ramaderia, una alternativa que a simple vista sembla que pot dur mes beneficis que la gestió tradicional, i que ja es du a terme en algunes de les àrees estratègiques construïdes més recentment a Catalunya. El que es planteja en el següent document es una comparació entre el manteniment del tallafocs a través del sistema tradicional, i el manteniment efectuat a través d’un ús conjunt de l’agricultura i la ramaderia, duent a terme les accions destinades a trencar la continuïtat de combustible, sense generar una despesa econòmica tan elevada ni un impacte tant gran sobre el medi ambient i el paisatge. Si s’estengués la creació d’àrees estratègiques d’aquest tipus es contribuiria a recuperar els usos tradicionals del sòl, i conseqüentment l’antic paisatge de la zona