Anàlisi de la postcollita del tomàquet de penjar: efecte de l’època de recol·lecció, els factors genètics i ambientals sobre la conservació del fruit

Tomato (Solanum lycopersicum L.) has a reduced shelf life after being harvested due to the perishable nature of the fruits, physical injuries and infectious diseases that deteriorate the fruits during postharvest. Different mutations have been described influencing the ripening of tomato fruits, among them nor, rin and alc are used in commercial varieties. Penjar tomato is a landrace from Catalonia (NE Spain), which has a long shelf life (more than 6 months), due mainly to the presence of alc. The aim of this study is to analyze the genetic and environmental factors that are involved in the conservation of Penjar tomato. In order to do this 51 genotypes of Penjar tomato were randomly selected and cultivated in Rubí. To study the effect of the harvesting moment on shelf life, 3 harvests were performed during the crop cycle: July, August and October. During 7 months shelf life and weight loss was analyzed. In parallel 45 morphological traits and 4 traits related to the chemical composition were analyzed in the population, in order to study the genotypic correlation between those variables and shelf life. Results show that the harvesting moment has a significant effect on conservation. Fruits collected in October exhibit a significant lower conservation than ones collected in July and August, which do not exhibit any significant difference between them. For example, fruits of July and August harvests show an average shelf life at 5 months of 84% and 82%, respectively; while the ones from October harvest have an average shelf life of 36%. Analysis of correlations between chemical traits and shelf life show that pH (r=0,841, p=0,001, at 7 months of postharvest) and fruit hardness (r=-0,764, p=0,006, at 2 months of postharvest) are highly correlated with shelf life. With regard to fruit morphological traits, a large number of variables exhibited significant correlation whit shelf life, especially in the 5th, 6th and 7th month of postharvest. Some traits like pericarp thickness (r=0,588, p=0,001, at 7 months of postharvest), distal end protrusion (r=0,419, p=0,015, at 7 months of postharvest) and the heart shape of the fruit (r=0,578, p=0,0004, at 7 months of postharvest) explain a significant portion of the variation observed among the genotypes for the shelf life. In reference to the genotype factor, significant differences where detected among the materials studied for most of the characters. In general, we can say that LC350, LC411 and LC42 are the genotypes that exhibit the best behavior. The latter genotype (LC42) exhibits a good conservation (98% of the fruits at 7 months of postharvest) and a low weight loss (19,3% after 4 months). If agronomic performance of this genotype is correct, it could be selected as a candidate to be transferred to the farmers interested in improved germplasm of Penjar tomato.El tomàquet (Solanum Lycopersicum L.), com la major part de fruits frescos, presenta una vida útil reduïda després de la collita degut al caràcter perible dels fruits, les lesions físiques i les malalties infeccioses que deterioren els fruits durant la postcollita. Diferents mutacions han estat descrites afectant la maduració dels fruits, entre les quals nor, rin i alc són les més emprades en varietats comercials. El tomàquet de Penjar és una varietat tradicional catalana que presenta una llarga postcollita (superior als 6 mesos), degut principalment a la mutació genètica alc. L'objectiu d'aquest estudi és analitzar els factors genètics i ambientals que intervenen en la conservació del tomàquet de Penjar. Per a realitzar aquest estudi es van seleccionar 51 genotips a l'atzar de tomàquet de Penjar i es van cultivar a la localitat de Rubí. Per estudiar l'efecte del moment de collita sobre la conservació es van fer tres collites al llarg del cicle de cultiu: juliol, agost i octubre. Durant 7 mesos de postcollita es va fer el seguiment de la conservació i la pèrdua de pes dels materials. Alhora es van estudiar un total de 9 caràcters morfològics i 4 relacionats amb la composició química per estudiar les correlacions genotípiques amb la conservació. Els resultats obtinguts ens mostren que l'època de collita té un efecte significatiu sobre la conservació. Els fruits collits a l'octubre presenten una conservació significativament inferior als collits al juliol i agost, mesos entre els quals no existeixen diferències significatives. Per exemple els fruits de les collites de juliol i agost presenten una mitjana de conservació als 5 mesos del 84 % i 82 %, respectivament, mentre que els de la collita d'octubre presenten una mitjana de conservació del 36%. L'estudi de correlacions entre les dades químiques i la conservació senyalen que el pH està positivament correlacionat amb la conservació (r=0,841, p=0,001, als 7 mesos de postcollita) i la duresa està negativament correlacionat amb la conservació (r=-0,764,p=0,006, als 2 mesos de postcollita). Referent a la morfologia del fruit un gran número de variables han presentat una correlació significativa amb la conservació, especialment als 5, 6 i 7 mesos de postcollita. Alguns caràcters com el gruix del pericarpi (r=0,588,p=0,001, als 7 mesos de postcollita), la protuberància a l'extrem distal (r=0,419,p=0,015, als 7 mesos de postcollita) i la forma de cor (r=,0,578, p=0,0004), als 7 mesos de postcollita) expliquen una part important de la variació observada per la conservació entre els diferents genotips estudiats. Referent al factor genotip, s'han detectat diferències significatives entre els materials assajats per la major part de caràcters. A nivell general podem afirmar que els genotips LC350, LC411 i LC42 presenten el millor comportament en postcollita. Aquest darrer genotip presenta una molt bona conservació (98% als 7 mesos) i una baixa pèrdua de pes (19,3% als 4 mesos). En cas de que el comportament agronòmic sigui satisfactori és un candidat a ser transferit als agricultors interessats en germoplasma seleccionat de tomàquet de Penjar.El tomate (Solanum lycopersicum L.), como la mayor parte de frutos frescos, presenta una vida útil reducida después de su cosecha debido al carácter perecedero de los frutos, las lesiones físicas i las enfermedades infecciosas que deterioran los frutos durante la postcosecha. Diferentes mutaciones han sido descritas como influyentes en la maduración de los frutos, entre las cuales nor, rin y alc son utilizadas en variedades comerciales. El tomate de Penjar es una variedad tradicional catalana que presenta una larga vida en postcosecha (superior a los 6 meses), debido principalmente a la mutación genética alc. El objetivo de este estudio es analizar los factores genéticos y ambientales que intervienen en la conservación del tomate de Penjar. Para realizar este estudio se seleccionaron 51 genotipos al azar de tomate de Penjar y se cultivaron en la localidad de Rubí. Para estudiar el efecto del momento de cosecha sobre la conservación se realizaron tres cosechas a lo largo del ciclo de cultivo: julio, agosto y octubre. Durante 7 meses de postcosecha se realizó el seguimiento de la conservación y de la pérdida de peso de los materiales. Al mismo tiempo se estudiaron un total de 9 caracteres morfológicos y 4 relacionados con la composición química para estudiar las correlaciones genotípicas con la conservación. Los resultados obtenidos nos muestra que la época de cosecha tiene un efecto significativo sobre la conservación. Los frutos recolectados en octubre presentan una conservación significativamente inferior a los recolectados en julio y agosto, meses entre los cuales no existen diferencias significativas. Por ejemplo, los frutos de las cosechas de julio i agosto presentan una mediana de conservación a los 5 meses del 84% i 82%, respectivamente, mientras que los de la cosecha de octubre presentan una mediana de conservación del 36%. El estudio de correlaciones entre los datos químicos i la conservación indican que el pH está positivamente correlacionado con la conservación (r=0,841, p=0,001, a los 7 meses de postcosecha) i la dureza esta negativamente correlacionada con la conservación (r=-0,764,p=0,006, a los 2 meses de postcosecha). Referente a la morfología del fruto, un gran número de variables han mostrado una correlación significativa con la conservación, especialmente a los 5, 6 y 7 meses de postcosecha. Algunos caracteres como el grosor del pericarpio (r=0,588,p=0,001, a los 7 meses de postcosecha), la protuberancia en el extremos distal (r=0,419,p=0,015, a los 7 meses de postcosecha) i la forma en corazón de los Frutos (r=0,578, p=0,0004, a los 7 meses de postcosecha) explican una parte importante de la variación observada para la conservación entre los diferentes genotipos estudiados. En referencia al factor genotipo, se han detectado diferencias significativas entre los materiales analizados para la mayor parte de caracteres. A nivel general podemos afirmar que los genotipos LC350, LC411 y LC42 presentan el mejor comportamiento en postcosecha. Este último genotipo presenta muy buena conservación (98% a los 7 meses) y una baja pérdida de peso (19,3 a los 4 meses). En caso de que el comportamiento agronómico sea satisfactorio, este genotipo es un candidato a ser transferido a los agricultores interesados en germoplasma seleccionado de tomate de Penjar