Estudi comparatiu d’eines d’avaluació per a la certificació mediambiental d’edificis centrat en l’estalvi d’aigua

De l’aigua que hi ha a la Terra, al voltant del 3% és aigua dolça, de la qual aproximadament la meitat es troba en forma de gel. Per tant, només podem comptar amb una petita quantitat de recursos hídrics. La societat ha considerat l’aigua com un bé inesgotable i ha anat adquirint hàbits i costums que, avui en dia, condueixen als ciutadans de societats desenvolupades a consumir aigua potable d’una manera desmesurada. L’augment cada vegada més pronunciat del consum d’aigua degut al creixement de la població, juntament amb l’escassetat de pluges fa que s’hagin de tenir en compte polítiques per a l’estalvi d’aigua. L’aigua és un recurs present, però cal que també ho sigui per a generacions futures; per això, en els últims anys ha augmentat la consciència de que no es pot seguir consumint aigua potable de manera irracional. Fruit d’aquest augment de la consciència envers els problemes mediambientals, arreu del món s’han implementat diversos sistemes de certificació mediambiental que tenen en compte, entre d’altres coses, el consum d’aigua potable. Aquests sistemes no són d’obligat compliment, però donen els passos que s’han de seguir per tal de fer un ús racional de l’aigua. L’objectiu general del projecte és comparar tres eines de certificació mediambiental (l’eina VERDE, la certificació BREEAM i la certificació LEED), a més del Codi Tècnic, que estudien el consum d’aigua per tal de poder tenir una visió global de què és el que valoren aquestes eines i quin són els mitjans disponibles per tal de fer un ús eficient de l’aigua. També s’aplicaran aquestes tres eines per estudiar un cas pràctic i veure els punts forts que té cadascuna dels tres sistemes d’avaluació