Le Hammam Dal-Beida

Vaig somiar que l’aigua tornava a córrer per aquells canals sinuosos, vaig somiar que l’aigua tornava a ser protagonista d’aquells magatzems que els àrabs construiren temps enrera, i que avui estan en desús i deteriorats, vaig somiar com l’aigua, font de vida, era una font de relació social: salutem per aquam. Es conegut com s’utilitzava l’aigua amb propòsit terapèutic en civilitzacions antigues, com la egipcia, i posteriorment la grega i romana; coneixien les propietats dels banys termals per reduir la fatiga, facilitar la penetració de substancies curatives i milorar l’armonia entre “cuerpo y mente”. Vull recuperar la idea de bany clàssic com també vull recuperar paral.lelament el patrimoni històric que ens identifica: els aljubs. Aquest paisatge tan meravellòs, un entorn configurat per muntanyes de guixos, roques arenisques i camps de cultius, és un lloc ideal per al DESCANS i la SALUT. ELs aromes de la farigola es combinen amb el cant nocturn de les cuques de llum. És un ESPAI DE PAU. Serà doncs, a partir de les aigües locals, d’aquests olis i vinyes sobre les que jo basaré la meva intervenció, que serà el cor del projecte, així com un centre neuràlgic per la difusió de la cultura local i dels productes tradicionals amb denominació d’origen, un centre en constant diàleg amb l’entorn omnipresent. Aprofitant el aljubs mil.lenaris i els materials de construció clàssica (argiles i voltes) perquè torni a fluir l’aigua i per transportar-nos a un futur on la simbiosi cultural ha de ser predominant