La casa i la ciutat en Josep Puig i Cadafalch. De la casa Amatller (1898-1900) a la casa Casarramona (1921-1924)

Les cases Amatller i Casarramona representen dos plantejaments diferents respecte a la relació entre la casa i la ciutat en Puig i Cadafalch. Són dos projectes que sintetitzen contundentment l’evolució del pensament i la tasca de l’arquitecte i que ens permeten entendre la implicació urbana de molts altres habitatges. Una implicació urbana que no planteja de la mateixa manera al llarg de la seva trajectòria professional. A començament del segle XX, les obres que fa a Barcelona constitueixen un manifest contra la monotonia i l’homogeneïtat de l’Eixample i, sobretot, contra les eines de gestió utilitzades per portar-lo a terme. Als anys vint, en canvi, les edificacions que realitza accepten el rol urbà i assumeixen la seva expressió cívica a través del classicisme. Dues lectures que es palesen clarament a través de les dues cases construïdes amb vint anys de diferència i, paradoxalment, situades l’una davant de l’altra al passeig de Gràcia. Totes dues obres són reformes d’edificis existents pràcticament idèntics i en els quals Puig intervé de manera molt distinta. En aquest article mostrem, a partir de l’anàlisi dels projectes originals i de les intervencions realitzades per l’arquitecte, com es transformen tots dos immobles per donar cabuda a uns habitatges singulars. Dues solucions que mostren una manera diferent d’entendre la realitat urbana, que ens permeten visualitzar canvis significatius en el plantejament disciplinari de l’edifici residencial urbà representatiu i, per últim, que evidencien com canvien els valors i els costums vinculats a les dues cases al llarg dels vint anys que les separen. [ANGLÈS] The Casa Amatller and Casa Casarramona represent two approaches to the house and the city in Puig i Cadafalch. The two designs convincingly sum up the evolution in Puig’s thought and work and help us to understand his urban involvement in many other cases. His approach to urban involvement varied during his professional career. At the start of the 20th century, Puig’s works in Barcelona were a statement against the monotony and uniform nature of the Eixample and, above all, against the management tools used to create this area. In contrast, in the 1920s, his work takes on an urban role and adopts a civic expression through classicism. These two interpretations are evident in the two houses designed twenty years apart and paradoxically situated in front of each other in the Passeig de Gràcia. Both were renovations of practically identical existing buildings, which Puig treated in a very different way. In this paper we analyze the original plans and the interventions carried out by Puig to reveal how both buildings were transformed into singular dwellings. The two solutions reveal a unique way of interpreting the urban reality. They illustrate significant changes in the disciplinary approach to the representative urban residential building and show how values and customs associated with the home changed in the twenty years that separate the two buildings.Peer Reviewe