El teixit residencial en la formació de la metròpoli moderna. El cas de l'Eixample

La comunicació que proposem vol examinar la formació del teixit residencial de Barcelona en el cas de l’Eixample de Cerdà i en el període comprès entre els anys finals del segle XIX i la Guerra Civil Espanyola. Dins d’aquest context, volem mostrar la gradual definició i diversitat dels edificis d’habitatges que configuraren l’Eixample. En el seu intent d’esdevenir una metròpoli moderna a partir de mitjan segle XIX, Barcelona va haver d’efectuar un conjunt d’estratègies diferents i complementàries en el que la definició del seu teixit residencial va tenir un paper molt significatiu. La necessitat de dotar Barcelona d’uns edificis residencials adequats a les dinàmiques de la ciutat moderna i als requeriments dels seus habitants (o almenys a les d’uns sectors prou diversos i significatius) va fer necessari que s’hagués d’anar plantejant de manera ininterrompuda l’organització general d’aquests edificis, les tipologies dels habitatges que havien de contenir, les infraestructures i serveis amb què havien d’estar equipats i l’adient relació que havien de mantenir amb una trama viària racionalitzada i funcional. Sens dubte, la formació del teixit residencial de Barcelona va obeir a impulsos, idees i models similars als que es troben en moltes de les ciutats occidentals. Així i tot, creiem que posar de manifest les particularitats que es poden detectar en el teixit barceloní és un dels camins que ens permeten d’entendre, d’una banda, la manera específica amb què la ciutat s’ha inserit en el procés de formació de les metròpolis modernes, i de l’altra, les connexions que manté amb els plantejaments teòrics i les estratègies a les quals responen aquestes metròpolis. El nostre examen vol contribuir a la reflexió sobre les estratègies d’inserció i interconnexió de Barcelona com a metròpoli moderna que planteja el Congrés, i alhora, ajudar a comprendre com, per sobre de les manifestacions estilístiques, a l’Eixample es realitzà un treball pacient i continu, el resultat del qual és un teixit residencial molt coherent que permet de donar una resposta flexible a requeriments molt diferenciats