Les cròniques de Jaume I (c. 1270-1276), Bernat Desclot (c. 1280-1288), Ramon Muntaner (1325-1328) i Pere el Cerimoniós (c. 1345-1385), conegudes com les quatre grans cròniques catalanes, constitueixen un dels millors conjunts historiogràfics de l'Europa medieval. Eminents estudiosos, historiadors i filòlegs les han estudiat i editat i també se n'han publicat traduccions a diverses llengües, però encara són immerescudament poc conegudes més enllà dels especialistes en la història i la literatura catalanes. L'any 1971, Ferran Soldevila va publicar-ne una edició conjunta amb una profusa anotació històrica, que recentment ha estat revisada i ampliada per la historiadora Maria Teresa Ferrer i Mallol i el lingüista Jordi Bruguera en una edició q...
Jaume Caresmar és el membre més conegut de I'anomenada Escola historiogrifica del monesrir premonstr...
Interessats pels problemes d'etica econòmica medieval, en cercar tractats d'autors catalans medieval...
La literatura catalana pròpiament dita, amb un mínim d'ambició intel·lectual i artística, no existei...
El treball és una aproximació a la conquesta de Mallorca per part del rei Jaume I a través de quatre...
El treball és una aproximació a la conquesta de Mallorca per part del rei Jaume I a través de quatre...
L'any 1922 Josep M. Millas i Vallicrosa publica >. Aquest treball constituïa una síntesi de la seva ...
En els darrers anys, les aplicacions de la informàtica han arribat a gairebé tots els camps de i'act...
Aquest treball és l'anàlisi lingüística diacrònica d'un procés judicial sobre proxenetisme celebrat ...
Martí de Riquer i Morera, 3 de maig de 1914 - 17 de setembre de 2013. Dimarts, dia disset de setembr...
Martí de Riquer i Morera, 3 de maig de 1914 - 17 de setembre de 2013. Dimarts, dia disset de setembr...
Aquest treball és l'anàlisi lingüística diacrònica d'un procés judicial sobre proxenetisme celebrat ...
En aquest treball ens hem proposat analitzar alguns dels europeismes fràsics presents al Llibre de p...
Les llicències per demanar caritat (sèrie ‘Quesitoria’), que es conserven a l’Arxiu Diocesà de Giron...
Estudi i edició crítica de les Històries troianes, traducció catalana del s. XIV, obra del protonota...
A unas indicaciones sobre el origen del cristianismo en las Islas Baleares, datado en el siglo V, si...
Jaume Caresmar és el membre més conegut de I'anomenada Escola historiogrifica del monesrir premonstr...
Interessats pels problemes d'etica econòmica medieval, en cercar tractats d'autors catalans medieval...
La literatura catalana pròpiament dita, amb un mínim d'ambició intel·lectual i artística, no existei...
El treball és una aproximació a la conquesta de Mallorca per part del rei Jaume I a través de quatre...
El treball és una aproximació a la conquesta de Mallorca per part del rei Jaume I a través de quatre...
L'any 1922 Josep M. Millas i Vallicrosa publica >. Aquest treball constituïa una síntesi de la seva ...
En els darrers anys, les aplicacions de la informàtica han arribat a gairebé tots els camps de i'act...
Aquest treball és l'anàlisi lingüística diacrònica d'un procés judicial sobre proxenetisme celebrat ...
Martí de Riquer i Morera, 3 de maig de 1914 - 17 de setembre de 2013. Dimarts, dia disset de setembr...
Martí de Riquer i Morera, 3 de maig de 1914 - 17 de setembre de 2013. Dimarts, dia disset de setembr...
Aquest treball és l'anàlisi lingüística diacrònica d'un procés judicial sobre proxenetisme celebrat ...
En aquest treball ens hem proposat analitzar alguns dels europeismes fràsics presents al Llibre de p...
Les llicències per demanar caritat (sèrie ‘Quesitoria’), que es conserven a l’Arxiu Diocesà de Giron...
Estudi i edició crítica de les Històries troianes, traducció catalana del s. XIV, obra del protonota...
A unas indicaciones sobre el origen del cristianismo en las Islas Baleares, datado en el siglo V, si...
Jaume Caresmar és el membre més conegut de I'anomenada Escola historiogrifica del monesrir premonstr...
Interessats pels problemes d'etica econòmica medieval, en cercar tractats d'autors catalans medieval...
La literatura catalana pròpiament dita, amb un mínim d'ambició intel·lectual i artística, no existei...